Vosaltres sou els meus germans silents

Terrassa. Fotografia: Ferran d'Armengol

VOSALTRES SOU ELS MEUS GERMANS SILENTS

Vosaltres sou els meus germans silents,

morts.

Mai no us oblidaré.

En velles cartes trobo traces de l'escriptura

que s'encimbella a l'extrem de la pàgina,

com un cargol al mur d'un psiquiàtric.

Adreces i telèfons que acampen a la meva

agenda encara, esperen, fan capcinades.

Vaig veure centenars de turistes, cansats,

glaçats, ahir a París. Són semblants a vosaltres,

no troben el seu lloc i volten nerviosos.

I creia que això era molt fàcil: viure!

Amb un grapat de terra, un vaixell, un niu, la presó,

un xic d'aire, gotes de sang i nostàlgia en tenim prou.

Vosaltres sou els meus mestres,

morts.

No us oblideu de mi. 

Adam Zagajewski, Terra de foc

Traducció de Xavier Farré

Quaderns Crema, 2004