dimarts, 26 d’octubre de 2021

Vosaltres sou els meus germans silents

Terrassa. Fotografia: Ferran d'Armengol



VOSALTRES SOU ELS MEUS GERMANS SILENTS


Vosaltres sou els meus germans silents,
morts.
Mai no us oblidaré.

En velles cartes trobo traces de l'escriptura
que s'encimbella a l'extrem de la pàgina,
com un cargol al mur d'un psiquiàtric.

Adreces i telèfons que acampen a la meva
agenda encara, esperen, fan capcinades.

Vaig veure centenars de turistes, cansats,
glaçats, ahir a París. Són semblants a vosaltres,
no troben el seu lloc i volten nerviosos.

I creia que això era molt fàcil: viure!
Amb un grapat de terra, un vaixell, un niu, la presó,
un xic d'aire, gotes de sang i nostàlgia en tenim prou.

Vosaltres sou els meus mestres,
morts.
No us oblideu de mi. 



Adam Zagajewski, Terra de foc
Traducció de Xavier Farré
Quaderns Crema, 2004




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada