 |
| Locronan. Fotografia: Empar Sáez |
Reinventes el passatge
Veus passar suaument
pel cel de la tarda
la breu volada de coloms
contra un paisatge insignificant
d'antenes, finestres i teules,
el cel clar que emmarca aquest silenci
on escrius el gest d'una mirada
maldant per franquejar
els propis límits,
lluny d'aquell que sempre t'acompanya,
la seua veu gastada a cau d'orella
al fons tremolós d'una tarda.
I reinventes el passatge.
Qui va veure florir un colp
la nova primavera espera sempre.
Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum
Pagès Edicions, 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada