 | |
| Quimper. Fotografia: Empar Sáez |
Ella i ell
Poema 3
Ella i ell van recórrer els triangles tebis de la confluència dels rius
fitant la vora del vidre carnós dels seus mateixos ulls.
L'ombra era la més llunyana carn de les coses.
Ella es va avançar per davant dels colzes i dels rostres
i va haver un soroll buit que va sonar a malenconia dels astres
que perden el miracle del seu eclipsi.
Ell es va quedar amb les seves pròpies mans en aquell comiat.
Álvaro Cunqueiro, Poemas do si e non
Traducció: Xavier Sierra
***
Ela i el
Poema 3
Ela i el andiveron os triángulos tépedos da confluencia dos ríos
esculcando a beira do vidro carnoso dos seus mesmos ollos.
A sombra era a máis lonxana carne das cousas.
Ela avanzou por diante dos cóbados e os rostros
e houbo un estrondo valdeiro que soóu a malencolía dos astros
que perden o miragre do eclipse.
El quedóuse coas suas propias mans naquela despedida.
Álvaro Cunqueiro, Poemas do sí e non
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada