Estocolm. Fotografia: Empar Sáez |
Poar l’aigua densa dels teus ulls,
beure-la a glops en cada mirada.
S’escola, líquida, arran del buit,
cisalla entre la nit de les pestanyes.
Mira, amor, com vessa
pels cingles de la tarda,
mira com forada les venes de l’alba.
Impensats, efluvi i mar de llum borbollen
en l’esguard de la barca avarada;
pel quiet enigma d’uns ulls s’afonen.
Empar
Una bonica metàfora dels ulls i l'aigua...
ResponEliminaI realment, aquesta finestra, és tot un enigma!