dimarts, 14 de setembre de 2021

Carta a Meneceu

Peramola. Fotografia: Empar Sáez


 
Que ningú, pel fet de ser jove, no deixi per a més endavant l'aspiració a la saviesa, i que ningú, pel fet de ser vell, no es cansi d'aspirar a la saviesa: per ocupar-se de la salut de l'esperit no és mai massa tard ni massa aviat. Dir que encara no és hora d'aspirar a la saviesa, o que l'hora ja ha passat, és com dir que l'hora de ser feliç encara no ha vingut, o que ja ha fugit. O sigui que aspirar a la saviesa és un deure tant per al jove com per al vell: aquest, mentre envelleixi, serà jove en qualitats, agraït pel que ja haurà viscut; l'altre serà jove i madur alhora, lliure de tota inquietud pel que encara hagi de viure. El que cal, sens dubte, és que ens ocupem del que ens fa feliços, perquè quan ho som ho tenim tot, i si no ho som ho fem tot per ser-ho.



Epicur, fragment de Carta a Meneceu, dins: Sobre la felicitat
Traducció de Jordi Cornudella
Edicions Vibop, 2021

2 comentaris:

  1. Helena, aquest és un llibre breu (malauradament s'han perdut molts escrits d'Epicur...), però deliciós!

    ResponElimina