dijous, 11 de març del 2021

A l'encisador

Carrara, Itàlia. Fotografia: Empar Sáez


A L'ENCISADOR


Tentinejo pel prat daurat del teu cos,
a la sendera de l'amor centellegen les pedres diamantines
i també cap a les meves entranyes
menen turqueses de mil reflexos.

Eternament t'he buscat —els peus em sagnen—,
he apagat la set amb la dolçor del teu somriure.
I, amb tot, temo que es tanqui
la porta del somni.

T'envio, abans d'assaborir una gota de l'alba,
salutacions embolcallades amb un núvol blau
i besos acabats de florir recollits dels meus llavis.
Abans de fondre'm, exaltada, en el matí.


Else Lasker-Schüler, El meu piano blau
Traducció de Feliu Formosa
Adesiara Editorial, 2017


***


DEM HOLDEN

Ich taumele über deines Leibes goldene Wiese,
Es glitzern auf dem Liebespfade hin die Demantkiese
Und auch zu meinem Schoße
Führen bunterlei Türkise.

Ich suchte ewig dich —es bluten meine Füße—
Ich löschte meinen Durst mit deines Lächelns Süße.
Und fürchte doch, daß sich das Tor
Des Traumes schließe.

Ich sende dir, eh ich ein Tropfen frühes Licht genieße,
In blauer Wolke eingehüllte Grüße
Und von der Lippe abgepflückte eben erst erblühte Küsse.
Bevor ich schwärmend in den Morgen fließe.


Else Lasker-Schüler, Mein blaues Klavier (1943)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada