 | ||||
| Mirepoix. Fotografia: Empar Sáez |
FINAL DE L'ESTIU
Reitere les paraules,
en mi es desfan en síl·labes
que naufraguen,
de llavi a llavi,
inabastables com la carn
que crema el tacte i la mirada.
Reitere les paraules
com Orfeu reprèn els viatges
que fracassen.
Pas a pas, mot a mot,
va passant tota aquesta vida
que no pot contindre's en mi.
Tanta vida en el reduït món
d'arena que a diari s'esborra.
Per què moriré jo
si cada gra d'arena
edifica...?
Vicent Berenguer, La terra interior i altres poemes
Desencant. Això m'arriba a mi amb aquest poema. Lògic, evidentment. Cal no instal·lar-se en ell molt de temps... M'agraden aquests versos. I la foto, que, d'alguna manera, està connectada amb el to de la poesia.
ResponEliminaVicent