Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
III
Dins l'alba negra res i més,
enyorança del mai, del després:
el paisatge del propi vers.
Tant se val que sigui rimat,
s'hagi concebut sense estrofa.
Sota l'ombratge blau del fum;
sota els moments del seu perfum,
endins l'arbreda del desig,
en cada lluita dels sentits.
Ser antic i nou vers, revolta i res.
Alba i recés, química només, més.
Veu que retroba el propi vers.
Tònia Passola, L'horitzó que no hi és
Edicions 3 i 4, 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada