 |
| Guimerà. Fotografia: Empar Sáez |
Final d'estiu
Les roses s'inclinen en veure'm passar.
Lliris blancs, gessamins engalanats,
em donen la seva última aroma
abans de desaparèixer.
Totes les fruites,
festejades pels més vius colors,
porten l'aroma a l'aire que s'hi regira,
mentre jo tanco el somni amb forrellats,
-he ballat peu descalça amb la mort-,
i pujo per l'escala de fum,
pels glaons rovellats sense memòria.
-Tant d'abisme al meu dessota!
Tanta blancor de xipresos fets cendra de lluna
sota la meva sola.
Dolors Miquel, La flor invisible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada