 |
| Peschici. Fotografia: Empar Sáez |
I d'aquell llit d'absència em vaig quedar acorada.
Una pedra negra clavada al cor.
I vaig veure els cavalls. Uns homes seien a la cleda.
Unes paraules. I la vida,
tota la vida en un xiscle.
D'allí estant jo quin secret no hi vaig poder saber?
Vaig preguntar-li,
Què em diràs ara? I el desert, Què em calla?
Bejan Matur, Al seu desert
Versió d'Albert Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada