Cant vint-i-setè

Sofia. Fotografia: Empar Sáez

CANT VINT-I-SETÈ

Les mans dins la butxaca, les mans fora de la butxaca,

arribar al fons de la cambra,

mirar si dins les esquerdes de la paret

hi ha unes cuques que dormen.

Tornar enrere i asseure's

mentre el meu germà es tomba.

Després hem sortit de casa

per estar dempeus enmig del carrer llarg

a fregar de les canyes.

De la banda de les muntanyes hi havia el sol que baixava,

de la banda de la mar la lluna plena creixia

sobre l'esquena d'un ase.

Eren dues coses rodones que s'emmirallaven

i nosaltres miràvem a banda i banda,

perquè semblava que estiguéssim entre dos sols.

Tonino Guerra, La mel

Traducció de Lucia Pietrelli & Pau Vadell

Adia Edicions, 2018

***

CANTÈDA VINTSÈT

Al mèni tla bascòza, al mèni 'dfura dla bascòza,

arivé in clèva a la cambra

guardè se dróinta al crépi di méur

u i è di bagarózz ch'i dórma.

Turnè indrì e mètsi disdài

intènt che e' mi fradèl u s sdraia.

Dop a sémm scap 'd fura da chèsa

par stè d'indì te mèz dla strèda lònga

ch'la rasénta al crani.

Da la pèrta di méunt u i éra e' sòul che calèva,

da la pèrta de mèr la léuna pina la criséva

sòura la scóina d'un méul.

L'éra dò ròbi tòndi ch'al s spicéva

e néun a guardémmi una vólta ad qua e óna ad là,

parchè e' paréva ch'a fósmi te méz a du séul.

Tonino Guerra, Il miele (E'mél), 1982

Alba del vespre I

Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez

 

ALBA DEL VESPRE I

Vençut,

vençut per mi mateix,

pel lent verí que va enfosquint

l'alba del vespre

encesa de cristalls

que es van fonent en el mercuri de la nit.

Vençut per l'ona poderosa

que agafa un nou impuls

contra el meu cos ja exhaust

fins a atuir-me,

fins a extingir l'alè

d'on ressorgia el somni.

La llàgrima és un estany de llum i de dolor.

Carles Duarte i Montserrat, Alba del vespre

Edicions Tres i Quatre, 2013

Fragments de llum

 

Troian. Fotografia: Empar Sáez

FRAGMENTS DE LLUM

      3

Potser estimar no és res més que això:

aixoplugar la solitud de l'altre.

Pep Cortès, Fragments de llum (dins: Tots els guanys del silenci)

OmniaBooks, 2024

 

Bestreta amb pols

Starosel. Fotografia: Empar Sáez

 

Bestreta amb pols

Has trencat l'urna de les teves cendres,

abans d'hora.

La serenor expandint-se.

L'expectació a la mort, a la direcció del vent.

Néixer en la mort.

Entra la llum,

sense perímetre.

Jordi Ibáñez Torruella, El perímetre de la llum

Serveis Editorials Llibreria La Temerària, 2023

Que vingui la pau

Sofia. Fotografia: Empar Sáez

La pregària filosòfica de la pau té una bona pila de versions —El lament de la pau, d'Erasme, n'és una de les llargues, i l'anotació de Wittgenstein «Siguem humans», la més curta—. D'entre les que s'acostumen a sentir a l'escola de l'ànima hi ha aquesta:

Que vingui la pau. La pau de debò.

Que la pluja matinera augura.

I que fa olor de pa.

Que vingui la pau. I mai més la quietud tensa dels imperis universals, ni la quietud apagada de la misèria.

Que vingui la pau. La pau viva de les persones. De cada persona, de cada ànima. I la pau, sobretot, de tots els qui no han tingut pau.

Josep Maria Esquirol, L'escola de l'ànima: de la forma d'educar a la manera de viure

Quaderns Crema, 2024