Cant vint-i-setè

Sofia. Fotografia: Empar Sáez

CANT VINT-I-SETÈ

Les mans dins la butxaca, les mans fora de la butxaca,

arribar al fons de la cambra,

mirar si dins les esquerdes de la paret

hi ha unes cuques que dormen.

Tornar enrere i asseure's

mentre el meu germà es tomba.

Després hem sortit de casa

per estar dempeus enmig del carrer llarg

a fregar de les canyes.

De la banda de les muntanyes hi havia el sol que baixava,

de la banda de la mar la lluna plena creixia

sobre l'esquena d'un ase.

Eren dues coses rodones que s'emmirallaven

i nosaltres miràvem a banda i banda,

perquè semblava que estiguéssim entre dos sols.

Tonino Guerra, La mel

Traducció de Lucia Pietrelli & Pau Vadell

Adia Edicions, 2018

***

CANTÈDA VINTSÈT

Al mèni tla bascòza, al mèni 'dfura dla bascòza,

arivé in clèva a la cambra

guardè se dróinta al crépi di méur

u i è di bagarózz ch'i dórma.

Turnè indrì e mètsi disdài

intènt che e' mi fradèl u s sdraia.

Dop a sémm scap 'd fura da chèsa

par stè d'indì te mèz dla strèda lònga

ch'la rasénta al crani.

Da la pèrta di méunt u i éra e' sòul che calèva,

da la pèrta de mèr la léuna pina la criséva

sòura la scóina d'un méul.

L'éra dò ròbi tòndi ch'al s spicéva

e néun a guardémmi una vólta ad qua e óna ad là,

parchè e' paréva ch'a fósmi te méz a du séul.

Tonino Guerra, Il miele (E'mél), 1982