dijous, 30 de juny de 2022

Sempre hi ha una penúltima finestra

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 

Sempre hi ha una penúltima finestra
on no hi bat de ple el sol.
Hi pots acostar la cadira, abocar-t'hi
i visitar els records amb els ulls d'ahir.
No és una traïció: els arbres antics
no han mudat el verd ni l'aire ha deixat
de bellugar-ne les mateixes fulles.

Faig córrer la cadira uns minuts enrere
perquè els ulls no es cremin.

Però pesa. La fusta du boscos a dins.



Cèlia Sànchez-Mústich, Mudança endins
Tanit Poesia, 2022



5 comentaris:

  1. Manel Rodríguez-Castelló4 de juliol de 2022, a les 10:04

    Bella foto, bell poema: "La fusta du boscos a dins". Gràcies pels regals, Empar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Manel, pel comentari.
      Bon estiu i bones vacances!

      Elimina
  2. Manel Rodríguez-Castelló4 de juliol de 2022, a les 10:05

    Bella foto, bell poema: "La fusta du boscos a dins". Gràcies pels regals, Empar.

    ResponElimina