dijous, 27 de maig de 2021

Quan, tal com diu el meu amic de Varsòvia

Alcoi. Fotografia: Empar Sáez

 

Quan, tal com diu el meu amic de Varsòvia, em trobi enfront de Zeus (independentment de si moriré de mort natural o si m'enxamparà la sentència de la Història), més o menys això podré adduir per justificar-me. Molta gent ha consumit la seva vida col·leccionant segells de correus o monedes antigues, o conreant espècies rares de tulipes. Estic segur que, tot i que eren manies divertides i inútils, Zeus s'hi mostraria benèvol si van posar tota la seva passió en aquestes ocupacions. Li diré: «No és culpa meva que em fessis poeta i em donessis el do de veure simultàniament allò que passa a Nebraska i a Praga, als països bàltics i a les riberes de l'oceà Àrtic. Sentia que si no feia res amb aquest do, els meus versos serien per a mi insípids, i la fama em resultaria repugnant. Perdona'm.» I potser Zeus, que no va tractar d'idiotes els col·leccionistes de monedes antigues ni els conreadors de tulipes, em perdonarà.



Czeslaw Milosz, La ment captiva
Traducció de Guillem Calaforra
Publicacions de la Universitat de València, 2005.

2 comentaris:

  1. Si escriu així, i fa això amb aquest do, segur que el perdonarà, Zeus.

    ResponElimina
  2. Certament, Helena, i nosaltres li ho agraïm!

    Salut,

    empar

    ResponElimina