Douarnenez (La Bretanya). Fotografia: Empar Sáez |
SET ESTROFES
Jo era només allò
que tu tocaves amb la mà,
sobre qui recolzaves el front
en la nit fosca i paorosa.
Jo tan sols era allò que
distingies des de dalt,
un oval imprecís primer,
la fesomia molt més tard.
Vas ser tu, ardent,
qui per la dreta, per l'esquerra,
a còpia de xiuxiueigs
em vas formar el cargol de l'orella.
Vas ser tu, estrebant
la cortina, qui en el tall humit i fosc
de la meva boca vas posar
la veu, per poder dir el teu nom.
Jo estava pràcticament cec.
Tu em vas donar la vista
apareixent i desapareixent.
És així com es deixa rastre.
És així com es creen mons.
I, havent-los fet, sovint
els deixen donant tombs,
malmetent els seus fruits.
I així ho llancen al fred,
a l'escalfor, a la llum, a la foscor,
i així, perdut en l'univers,
continua girant el món.
Joseph Brodsky, Poemes escollits
Traducció: Judit Díaz Barneda
Edicions de 1984, 2013
Oh, aquesta fotografia m’ha portat a recordar la coberta de l’àlbum “Physical Grafitti” dels Led Zeppelin. Potser la coneixes?
ResponEliminaEm sembla que l’escullo calendari d’advent oficial d’aquest estiu ^_^
Una abraçada.
Moltes gràcies, Sergi, per fer-me adonar d'aquesta semblança. No la recordava, però quan he buscat la imatge m'ha agradat molt trobar-hi similituds. Aquella coberta és magnífica!!!
ResponEliminaUna abraçada, i ja comença el compte enrere particular per a la propera trobada (a casa nostra, naturalment!)