Cahraix. Fotografia: Empar Sáez |
NOCTURN LITUÀ: A TOMÀS VENTZLOV
XIX
En el regne de l’aire! En la seva equanimitat de glops
d’oxigen per síl•laba! En les nostres exhalacions
transparents, mesclades als núvols! En aquell món,
on, com els somnis al sostre,
les nostres “O” es premen al cel! On l’estrella troba
la seva forma
dictada per la boca!
Això és el que respira l’univers. Això
és el que crida el gall,
advertint la laringe de la vinguda de la sequera!
L’aire… és cosa de la llengua.
El firmament…
un cor de molècules de consonants i vocals,
és a dir, ànimes.
Joseph Brodsky, Poemes escollits
Traducció: Judit Díaz Barneda
Edicions de 1984, 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada