les hores s'eleven despullant-se de les estrelles

Fredes. Fotografia: Empar Sáez

IX 

les hores s'eleven despullant-se de les estrelles i és 
l'alba 
en el carrer del cel avança la llum tot escampant poemes 

a la terra s'apaga 
una bugia        la ciutat 
es desvetlla 
amb una cançó a la 
boca i la mort als ulls 

i és l'alba 
el món 
surt a matar somnis... 

veig el carrer on homes 
forts excaven pa 
i veig els rostres brutals de la 
gent satisfeta repugnant desesperada cruel feliç

i és de dia, 

en el mirall 
veig un home 
fràgil 
que somia 
somnis 
somnis en el mirall 

i és 
el capvespre    a la terra

una espelma s'encèn 
i és fosc. 
la gent és a casa seva 
l'home fràgil és al llit 
la ciutat 

dorm amb la mort a la boca i una cançó als ulls 
les hores descendeixen, 
vestint-se d'estrelles... 
al carrer del cel avança la nit tot escampant poemes 


e. e. cummnings, (a)poemes   antologia poètica
Traducció: Alfred Sargantal


*** 

IX 

the hours rise up putting off stars and it is 
dawn 
into the street of the sky light walks scattering poems 

on earth a candle is 
extinguished       the city 
wakes 
with a song upon her 
mouth having death in her eyes 

and it is dawn 
the world 
goes forth to murder dreams…. 

i see in the street where strong 
men are digging bread 
and i see the brutal faces of 
people contented hideous hopeless cruel happy 

and it is day, 

in the mirror 
i see a frail 
man 
dreaming 
dreams 
dreams in the mirror 

and it 
is dusk       on earth 

a candle is lighted 
and it is dark. 
the people are in their houses 
the frail man is in his bed 
the city 

sleeps with death upon her mouth having a song in her eyes 
the hours descend, 
putting on stars…. 
in the street of the sky night walks scattering poems


e. e. cummings, Tulips & Chimneys