Begur. Fotografia: Empar Sáez |
TYAROYE*
Presoners negres, millor dir presoners francesos, o és que no és veritat que França ja no és França?
No és veritat que l'enemic li ha furtat el rostre?
És veritat que l'odi dels banquers ha comprat els seus braços d'acer?
I no ha rentat, la vostra sang, la nació que havia oblidat la seva missió d'ahir?
Digueu-me, no s'ha mesclat, la vostra sang, amb la sang lustral dels seus màrtirs?
Seran els vostres funerals els de la Verge-Esperança?
Sang, sang, oh, sang negra dels meus germans, taqueu la innocència dels meus llençols
sou la suor amb què banyo l'angoixa, sou el sofriment que m'enroqueix la veu
Wôi! Sentiu la meva veu cega, genis sordmuts de la nit.
Pluja de sang roja, saltamartins! I el meu cor crida a l'atzur i a la gràcia.
No, no sou morts gratuïts, oh, Morts! Aquesta sang no és aigua tèbia.
Rega espessa la nostra esperança, que florirà al crepuscle.
És la nostra set, la nostra fam d'honor, aquestes grans reines absolutes
no, no sou morts gratuïts. Sou els testimonis de l'Àfrica immortal
sou els testimonis del nou món que serà demà.
Dormiu, oh, Morts! I que la meva veu us bressoli, la meva veu de còlera que bressola l'esperança.
París, desembre de 1944
Léopold Sédal Senghor, Quaderns de Versàlia, VIII (del llibre Hosties noires, 1948). Papers de Versàlia, 2018
Traducció de Núria Busquet
**
TYAROYE
Prisonniers noirs je dis bien prisonniers français, est-ce
donc vrai que la France n'est plus la France?
Est-ce donc vrai que l'ennemi lui a dérobé son visage?
Est-ce donc vrai que la haine des banquiers a acheté ses bras d'acier?
Et votre sang n'a-t-il pas ablué la nation oublieuse de
sa mission d'hier?
Dites, votre sang ne s'est-il pas mêlé au sang lustral de ses
martyrs?
Vos funérailles seront-elles celles de la Vierge-Espérance?
Sang sang ô sang noir de mes frères, vous tachez l'innocence
de mes draps
Vous êtes la sueur où baigne mon angoisse, vous êtes
la souffrance qui enroue ma voix
Wôi! entendez ma voix aveugle, génies sourds-muets
de la nuit.
Pluie de sang rouge sauterelles! Et mon cœur crie à
l'azur et à la merci.
Non, vous n'êtes pas morts gratuits ô Morts! Ce sang
n'est pas de l'eau tépide.
Il arrose épais notre espoir, qui fleurira au crépuscule.
Il est notre soif notre faim d'honneur, ces grandes
reines absolues
Non, vous n'êtes pas morts gratuits. Vous êtes les
témoins de l'Afrique immortelle
Vous êtes les témoins du monde nouveau qui sera
demain.
Dormez ô Morts! et que ma voix vous berce, ma voix
de courroux que berce l'espoir.
Paris, décembre 1944
Léopold Sédar Senghor, Hosties noires (1948)*El poema fa referència a la massacre de Thiaroye, zona militar prop de Dakar, on el 1944 una revolta de soldats que tornaven d'Europa va ser reprimida per autoritat colonial causant un mínim de 70 morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada