un somiador

Koprivshtitsa. Fotografia: Empar Saéz

 

Vaig veure un llenç de gavines, de cop,

aletejant i alçant-se com aplaudint i anant amunt

cap al dolor del vol, amb crits i crup

i congregant la llum com enfrontant-s'hi

per picar l'os de lluna buit

i després caure braços estesos com qui no ho vol

peus endavant cap a la terra un altre cop.

Era un estol d'homes dorments amb el cap cot

que ara es donaven a la nit.

les seves ombres de part avall de les espatlles

van enfonsar-se com una ploma en caure,

que es creu que és seu el pes, pro se li escapa.

Alice Oswald,  Dart (fragment d'“un somiador”)

Traducció de Jaume Coll Mariné

Cafè Central, 2024

**

I saw a sheet of seagulls suddenly

flap and lift with a loud clap and up

into the pain of flying, cry and croup

and crowd the light as if in rivalry

to peck the moon-bone empty

then fall all anyhow with arms spread out

and feet stretched forwards to the earth again.

They stood there like a flock of sleeping men

with heads tucked in, surrendering to the night.

whose forms from shoulder height

sank like a feather falls, not quite

in full possession of the weight.

Alice Oswald, Dart (2002)