Tarda

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

Tarda

Quina bona tarda feia amb aquella infinita conversa a la vorera.

Els ocells refilaven, les persones passaven, els cotxes corrien.

De la finestra del davant sonava un rembétiko a la ràdio

i la noia del costat cantava plena d'amargor.

S'esfullava l'acàcia i se sentia el perfum del gessamí

i a la plaça del Baluard la canalla jugava a fet i amagar

i les nenes saltaven a la corda — 

jugaven a la plaça del Baluard i no sabien res de la mort,

jugaven a la plaça del Baluard i no sabien res de la recança,

i jo les vaig estimar molt, les persones, aquella tarda,

no sé per què, les vaig estimar molt, com un moribund.

Dinos Khristianópulos, Regala'm un cos
Traducció de Lucas Gonzalvo Valls
Salze Editorial, 2024