 |
Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez CANÇÓ DE TARDOR El plor sens fi d'un violí de tardor em clava al cor el seu acord de llangor. I tot cremant i pàl·lid, quan sona l'hora, vaig recordant el bell antany i el cor plora; i em vaig desfent amb el mal vent, se m'emporta d'aquí, d'allà, semblant a la fulla morta. Paul Verlaine, Poemes saturnians Traducció d'Amat Baró Edicions Poncianes, 2021 *** CHANSON D'AUTOMNE Les sanglots longs Des violons De l’automne Blessent mon coeur D’une langueur Monotone. Tout suffocant Et blême, quand Sonne l’heure, Je me souviens Des jours anciens Et je pleure Et je m’en vais Au vent mauvais Qui m’emporte Deçà, delà, Pareil à la Feuille morte. Paul Verlaine, Poèmes saturniens |
dimarts, 21 de desembre del 2021
Cançó de tardor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada