 |
| Sant Feliu de Guíxols. Fotografia: Empar Sáez
LA IMAGINADORA O L'ESCENA DEL POEMA (selecció)
TEMA
El món sencer és el tema del poema. No com a imitació, sinó com a préstec.
ARBRES
L'expressió d'un sòl que vol esdevenir lleuger, llavor de l'aire.
ESCRIURE
Un dessagnar-se. Una resina. La vida s'hi enganxa, apegalosa. El text com a fluència.
ECOS
Ombres decidides, l'atzur inconfusible. I el crit de deu mil ecos, multiplicant la meva veu entre els desconeguts que sóc.
SILENCI
El silenci és l'última utopia. Per això Déu calla.
MISTERI
Girafes del vent: sempre més altes. La lleugeresa dels àlbers, el pas silent, aquella presència intuïda que es desfà entre els canyissos. Ho ha dit Soulages: un misteri no és un secret. Aquest últim és desxifrable, té un origen. El primer és una altra cosa.
L'UNIVERS
Un aquari dins del mar.
AIRE
La poesia ens permet ofegar-nos en el nostre oxigen.
Lluís Calvo (Col·lisions, 2009) Dins: Llum a l'arsenal. Cent poemes (antologia 1987-2017). Lleonard Muntaner Editors, 2017.
|
diumenge, 22 de juliol del 2018
La imaginadora o l'escena del poema
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El del TEMA fa pensar molt. El dels ARBRES és rodó. Tots són molt bons.
ResponElimina