Pontevedra. Fotografia: Gustavo Marshall |
XII
No la que dónes, la flor que ets jo vull.
¿Per què negar-me allò que no et demano?
Temps hi haurà de negar
després que hagis donat.
Flor, sigues-me flor! Si et collís, avar,
la mà de la infausta esfinx, tu, perenne
ombra, erraràs absurda,
rere el que no donares.
Fernando Pessoa, Odes de Ricardo Reis
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja
***
A flor que és, não a que dás, eu quero.
Porque me negas o que te não peço?
Tempo há para negares
Depois de teres dado.
Flor, sê-me flor! Se te colher avaro
A mão da infausta 'sfinge, tu perene
Sombra errarás absurda,
Buscando o que não deste.
Fernando Pessoa, Odes de Ricardo Reis
L'he comentat al meu bloc. Pessoa m'agrada molt.
ResponEliminaunes paraules molt adients, m'agrada molt com juga l'ombra a la fotografia
ResponEliminaabraçades