Alcoi. Fotografia: Empar Sáez |
ADAM
Hi ha la mà que l'escriu
i la lletra que és blava.
Hi ha un home dempeus
i una llum que endevina
calenta i esclava
nerviosos els traços.
Hi ha l'hora que es dol
llambrejant somniosa
pel foli ple d'algues.
Hi ha munts de gargots
i un silenci que escampa
llavor pura i sembra
la veu com una ombra
compacta que diu:
Jo no faig el poema.
El poema em fa a mi.
Ponç Pons, Desert encès
Meravellosa metàfora sobre el mirall i el poema.
ResponEliminaDes de El Far, una abraçada!
Ben cert és que el poema et fa, el poema t'atrapa...
ResponElimina