 |
| Nantes. Fotografia: Empar Sáez |
Al poeta
Poeta, no et basquegis per l'afecte del poble.
Fugaç passa el renou de l'elogi esclatant;
judicis farà el neci, riurà amb fredor la gent,
però mantén-te ferm, tranquil i taciturn.
Ets tsar: viu sol. Tu pots, vés-te'n pel camí lliure
allà on et condueix la lliure intel·ligència,
perfecciona els fruits d'idees estimades,
no vulguis recompensa per les nobles proeses.
Que hi pinten ells? Tu ets el teu més alt judici.
Saps valorar millor que cap el teu treball.
Que no n'estàs content, tu, l'exigent artista?
Content? Doncs pots deixar que et blasmi la gentalla
i que escupi a l'altar on flameja el teu foc,
i que, com criatures, sacsegin el teu trípode.
(1830)
Aleksandr S. Puixkin, Mentre visqui un sol poeta
Versió al català de Jaume Creus
Ostres, m'agradaria tenir prou temps per a no perdre'm mai aquestes màgiques combinacions que fas d'imatges i poemes, d'aquestes finestres que ens obres a altres mons. Que interessant el que diu Puixkin: «no vulguis recompensa per les nobles proeses... saps valorar millor que cap el teu treball...». Em deixaré el poema a l'escriptori de l'ordinador, per tenir-lo sempre ben present.
ResponEliminaM'agrada molt Puixkin, i m'agrada molt aquest poema. Provo de fer meves les seves paraules.
ResponEliminaGràcies, Mercè i Helena, aquest poema d'en Puixkin em va captivar de seguida; es fa patent el seu bagatge humanista, les seves lectures dels clàssics.
ResponEliminaEns separa d'ell una gran distància temporal, però jo també provaré de fer-les meves, les seves paraules...
Bons consells, replets de realisme i intel·ligència emocional.
ResponEliminaVicent Terol
Gràcies, Vicent, són bons de debò. Rep una abraçada.
ResponElimina