Calvin Campbell

Pamiers, França. Fotografia: Jaume J. Pàmies

Calvin Campbell 

Vosaltres que us queixeu del Destí, 

digueu-me com pot ser que en aquesta banda del turó, 

que baixa cap al riu, 

ben exposada al sol i als vents del sud, 

aquesta planta tregui de l’aire i de la terra 

verí i esdevingui heura verinosa? 

I que aquesta altra planta tregui del mateix aire i de la mateixa terra 

elixirs dolços i colors i esdevingui arboç? 

I que totes dues creixin tan bé? 

Podeu culpar Spoon River per allò que és, 

però a qui voleu culpar de la voluntat que teniu a dins 

que s’alimenta a si mateixa i us fa ser mala herba, 

estramoni, pixallits o blenera, 

i que mai no fa servir ni l’aire ni la terra 

per fer de vosaltres llessamí o glicina? 

Edgar Lee Masters, Antologia de Spoon River
Traducció: Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger 

***

Calvin Campbell

Ye who are kicking against Fate, 

Tell me how it is that on this hillside, 

Running down to the river, 

Which fronts the sun and the south-wind, 

This plant draws from the air and soil!

Poison and becomes poison ivy? 

And this plant draws from the same air and soil 

Sweet elixirs and colors and becomes arbutus? 

And both flourish? 

You may blame Spoon River for what it is, 

But whom do you blame for the will in you 

That feeds itself and makes you dock-weed, 

Jimpson, dandelion or mullen 

And which can never use any soil or air 

So as to make you jessamine or wistaria? 

Edgar Lee Masters, Spoon River Anthology