El setè àngel

 

Edimburg. Fotografia: Empar Sáez

EL SETÈ ÀNGEL


Era sol.
Totalment sol
el setè àngel.
S'entreveia una certa inestabilitat
en el seu vol.
Ves alerta, li van dir.
Et moriràs, cauràs.
El temps es va tornar implacable.
Estava completant
l'últim moviment.
Va plegar primer una ala
després l'altra
les dues ales
i les va llençar a terra.
Sí, va dir.
Que tinguin els homes


per volar, va dir.



Giòta Partheníu, Petits silencis. Antologia poètica
Traducció de Joan R. Lladós
Edicions Pont del Petroli, 2025

Goig del carrer

Edimburg. Fotografia: Empar Sáez

 

GOIG DEL CARRER

A Isabel

La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens réiem, bovament ens réiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill...
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: ¡Adéu, adéu, amor! ¡Mai no t'oblidaré!

La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins...
I ens tornàrem a riure!

El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era...!
Només era la joia del carrer.
I els crits
                    —¡Gol! ¡Gol!—

dels infants que jugaven

al futbol en sortir de l'escola...

Vicent Andrés Estellés, Ciutat a cau d'orella (1953), dins Una tendresa oculta (poemes escollits)

Tres i Quatre Edicions, 2024

Ars Poetica

 

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez

ARS POETICA

Homenatge a Teodor Llorente

I

He patit molts exilis i de moltes maneres.

     Només tenia ganes de tornar:

Amb les ganes tenia, també, una incerta por:

    la por d'aquell que torna.

II

Ha estat, de dia en dia, un brutal exercici:

    anar reconstruint, de dalt a baix,

paraula per paraula, tot un món, amb paraules

    com fang i pallús.

III

Escric els meus fragments. No puc fer un poema.

     Reconstruesc un poble, o bé un mosaic.

Amb un grapat de tests que he trobat, vaig refent

    un poble com un cànter.

Vicent Andrés Estellés (L'inventari clement de Gandia, 1971) dins Una tendresa oculta (poemes escollits)

Tres i Quatre Edicions, 2024

Jazmín

Dunvegan. Fotografia: Empar Sáez

Jazmín

No está en ningún lugar

la flor que a cuchilladas es de nadie.

El aire huele a perlas,

no existe otro tesoro.

Sandro Luna, Eva tendiendo la ropa (2015) en l'antología Mañana Dios dirá

Nectarina Editorial, 2024

Els ulls

Begur. Fotografia: Empar Sáez

Els ulls

Cada ull és l'hemisferi d'un món:

paral·lels d'irisades anelles.

Quin enigma et traeix el pregon

verd de prada en florides novelles?

Cada esguard de maragda es marfon

com al tany dues roses poncelles.

Sota arcades el riu és profond

i dispers d'un naufragi d'estrelles.

Sorres fines et feien escon

prems les nines i veus meravelles.

T'auriola una engruna de son,

bri del somni que encara cabdelles.

Cada estel un espill vagabong,

plateret de divines vaixelles

vacil·lant com l'amor infecond

   de dues donzelles.

Carles Fages de Climent, “Poemes inèdits”, dins: Fages de Climent. Primera antologia

A cura de Joan Ferrerós i Jordi Pla

Brau Edicions, 2002