dijous, 30 d’octubre del 2025

Granat #800000

Culross. Fotografia. Empar Sáez

 Granat #800000


El foc perfila a la forja
el traç d'un somriure
que s'estén sota un cel granat.
La màgia se li escapa en brisalls.
Un neguit silenciós 
en el centre de tu.
Al pensament i al cor,
un sentiment indecís.
Esculpeixes el desig
al palmell de les mans.
Foc càlid,
paraules que encenen els ànims.
Que es paralitzi el món
mentre no sigui real!


Montse Assens, Paleta de colors. #2020 ClassicBlue
Voliana Edicions, 2025



Tristesse

 

Braemar. Fotografia: Empar Sáez

TRISTESSE

Les ombres no es passegen només pels boscatges
davant els quals s'estén la prada d'asfòdels,
erren entre nosaltres i ja en les teves
abraçades quan encara et bressa el somni.

Què és la carn... de roses i d'espines,
què és el pit..., de replecs i de vellut,
i què els cabells, les aixelles, els confosos
endinsaments, l'esguard tan abrandat:

Ho porta tot el temps d'ahir: els confidents d'abans
i també el temps d'ahir: quan deixes de besar-lo,
no en facis cas, tant els forts com els febles
encariments tenen també el seu terme.

Després novembre, solitud, tristesse,
tomba o bastó que portarà el baldat...
els cels no beneeixen i tan sols el xiprer,
l'arbre del dol, s'alça gran i immutable. 


Gottfried Benn, Aprèslude
Traducció de Feliu Formosa
Papers de Versàlia, 2025

***


Tristesse

Die Schatten wandeln nicht nur in den Hainen,
davor die Asphodelenwiese liegt,
sie wandeln unter uns und schon in deinen
Umarmungen, wenn noch der Traum dich wiegt.

Was ist das Fleisch – aus Rosen und aus Dornen,
was ist die Brust – aus Falten und aus Samt,
und was das Haar, die Achseln, die verworrnen
Vertiefungen, der Blick so heiß entflammt:

Es trägt das Einst: die früheren Vertrauten
und auch das Einst: wenn du es nicht mehr küßt,
hör garnicht hin, die leisen und die lauten
Beteuerungen haben ihre Frist.

Und dann November, Einsamkeit, Tristesse,
Grab oder Stock, der den Gelähmten trägt –
die Himmel segnen nicht, nur die Zypresse,
der Trauerbaum, steht groß und unbewegt.


Gottfried Benn (Aprèslude, 1955)


diumenge, 19 d’octubre del 2025

Els instants de l'amor

Culross. Fotografia: Empar Sáez

 
ELS INSTANTS DE L'AMOR


VII


— A la nit — al cel estrellat
— A l'aigua fosca de la mar
A qui sinó podria demanar
si t'han vist passar?

Ara ja tranuites, que t'has fet gran,
filleta meva, núvol somrient,
cendra del meu cor.


Josep Gerona Fumàs, El no-res perdura sempre
El Gall Editors, 2021

La pau té nom molt breu

Edimburg. Fotografia: Empar Sáez

 
La pau té nom molt breu
— subtil i lleuger com au de pas
alhora que la guerra ressona rabiosa.
No ha de ser casual
que el tro, la ràbia terrible, la guerra
sonin amb la mateixa cruesa.
Però, i la raó? No és també germana de so?
No romp i corromp?
La pau és vocàlicament dolça...
I, quan es diu, sembla ja que aixeca el vol.


Esteban Martínez Serra, Qui ens dirà demà?
Papers de Versàlia, 2024


dissabte, 11 d’octubre del 2025

V

 

Braemar. Fotografia: Empar Sáez

                V

Quin capoll que no sap d'amor encara amenaça l'abella.
El vent troba una colla de frondes onejants,
la terra es balandreja,
a l'escuma de les herbes les moreres hissen les veles.
El darrer viatge s'assembla al primer de tots.

Oh, que esclatin les pedres, que es dobleguin els ferros aïrats,
que l'escuma arribi fins al cor i maregi els ulls esponerosos,
que el record es torni una branqueta de menta immarcescible
i que de l'arrel en surtin de bursada vents de festa.
Girem-hi el front,
que el que tenim de radiant quedi a prop
de la primera engrapada del desig,
que cada llengua tingui la bondat del dia
i que palpiti mansament a les venes el batec de la terra. 


Odisseas Elitis, Sol primer
Traducció de Pau Sabaté
Godall Edicions, 2025