Que vingui la pau

Sofia. Fotografia: Empar Sáez

La pregària filosòfica de la pau té una bona pila de versions —El lament de la pau, d'Erasme, n'és una de les llargues, i l'anotació de Wittgenstein «Siguem humans», la més curta—. D'entre les que s'acostumen a sentir a l'escola de l'ànima hi ha aquesta:

Que vingui la pau. La pau de debò.

Que la pluja matinera augura.

I que fa olor de pa.

Que vingui la pau. I mai més la quietud tensa dels imperis universals, ni la quietud apagada de la misèria.

Que vingui la pau. La pau viva de les persones. De cada persona, de cada ànima. I la pau, sobretot, de tots els qui no han tingut pau.

Josep Maria Esquirol, L'escola de l'ànima: de la forma d'educar a la manera de viure

Quaderns Crema, 2024