 |
| Tírvia. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Tírvia. Fotografia: Empar Sáez PALPABLE El dia és neutre, el meu jo no té ressò. Em rento, em pentino, em depilo, em raspallo les dents, em miro al mirall, m'obro els porus, m'exfolio la cara, em trec el bigoti, em tallo les ungles, em recullo els cabells, m'arreglo les celles, em poso desodorant i m'hidrato la pell. I què si visc a l'interior d'un cos-carcassa. I què si l'única fe que tinc són aquestes sis parets de carn. Anna Gual, Implosions La Breu Edicions, 2008 |
 |
| Treviso. Fotografia: Empar Sáez REFUGIO La perfección del párpado. La ciencia de lo quieto, la piel que calla. El parpadeo: viento inútil, principio de ceguera. La vida a medias. Qué abre el párpado cuando se cierra. Ernesto Frattarola, Un hombre nada Ars Poetica, 2024 |
 |
| Tírvia. Fotografia: Empar Sáez LA SUITE DEL MARTELL II: HISTÒRIA SECRETA DELS NOSTRES JARDINS L'arbre agafa la destral i es talla l'enyor que li supura de les branques. Comença a caminar per les esquerdades entranyes de la llum. Anna Gual, Símbol 47 LaBreu Edicions, 2015 |
 |
| Troian. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Estaon. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Koprivshtitsa. Fotografia: Empar Saéz |
 |
| Tírvia. Fotografia: Empar Sáez V No sabies que quan et despertes l'entrellum t'esguarda l'ànima i et desclou les pestanyes inquietes. Les hores rere la finestra creixen poderosament. Ahir el dia aprenia a contemplar la ciutat des del turó que toca el riu. I totes tres, arquitectura, finestra i ànima es lliguen per sempre a les faldilles d'un temps primer, als laberints amables d'aquesta ciutat sense mapa. Begonya Mezquita, Feridura Edicions del Buc, 2024 |
 |
| Sofia. Fotografia: Empar Sáez CANT VINT-I-SETÈ Les mans dins la butxaca, les mans fora de la butxaca, arribar al fons de la cambra, mirar si dins les esquerdes de la paret hi ha unes cuques que dormen. Tornar enrere i asseure's mentre el meu germà es tomba. Després hem sortit de casa per estar dempeus enmig del carrer llarg a fregar de les canyes. De la banda de les muntanyes hi havia el sol que baixava, de la banda de la mar la lluna plena creixia sobre l'esquena d'un ase. Eren dues coses rodones que s'emmirallaven i nosaltres miràvem a banda i banda, perquè semblava que estiguéssim entre dos sols. Tonino Guerra, La mel Traducció de Lucia Pietrelli & Pau Vadell Adia Edicions, 2018 *** CANTÈDA VINTSÈT Al mèni tla bascòza, al mèni 'dfura dla bascòza, arivé in clèva a la cambra guardè se dróinta al crépi di méur u i è di bagarózz ch'i dórma. Turnè indrì e mètsi disdài intènt che e' mi fradèl u s sdraia. Dop a sémm scap 'd fura da chèsa par stè d'indì te mèz dla strèda lònga ch'la rasénta al crani. Da la pèrta di méunt u i éra e' sòul che calèva, da la pèrta de mèr la léuna pina la criséva sòura la scóina d'un méul. L'éra dò ròbi tòndi ch'al s spicéva e néun a guardémmi una vólta ad qua e óna ad là, parchè e' paréva ch'a fósmi te méz a du séul. Tonino Guerra, Il miele (E'mél), 1982 |
 |
| Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Troian. Fotografia: Empar Sáez FRAGMENTS DE LLUM 3 Potser estimar no és res més que això: aixoplugar la solitud de l'altre. Pep Cortès, Fragments de llum (dins: Tots els guanys del silenci) OmniaBooks, 2024 |
 |
| Starosel. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Sofia. Fotografia: Empar Sáez La pregària filosòfica de la pau té una bona pila de versions —El lament de la pau, d'Erasme, n'és una de les llargues, i l'anotació de Wittgenstein «Siguem humans», la més curta—. D'entre les que s'acostumen a sentir a l'escola de l'ànima hi ha aquesta: Que vingui la pau. La pau de debò. Que la pluja matinera augura. I que fa olor de pa. Que vingui la pau. I mai més la quietud tensa dels imperis universals, ni la quietud apagada de la misèria. Que vingui la pau. La pau viva de les persones. De cada persona, de cada ànima. I la pau, sobretot, de tots els qui no han tingut pau. Josep Maria Esquirol, L'escola de l'ànima: de la forma d'educar a la manera de viure Quaderns Crema, 2024 |
