Amor

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez

AMOR

I era dins la foscor. Era la foscor.

I un raig em va veure.

Rosada al seu rostre rialler

i jo era un asfòdel ressec.

Quina torbació en despertar la joventut,

com van riure els meus llavis amargs!

Com si em diguessin els seus ulls

que ja no era el nàufrag ni l'únic,

i em vaig inclinar amb tendresa,

jo que m'havia fet de pedra pel dolor.

Kostas Kariotakis, El dolor de l'home i de les coses

Traducció de Joan R. Lladós

Pont del Petroli, 2024