m’aboco a la finestra dels meus ulls
i la mirada em pinta de colors
aquest dia que mig plorós desperta
desfet en rius de llum tot escolant-se
–saba de foc que em solca bategosa–
pel vell tic-tac del cor com donant corda
al peix de carn i sang que cueja en mi
atleta foll d’atípica olimpíada
medalla d’or de cada instant fulgent
Teresa Serramià i Samsó