Cometa

Troian. Fotografia: Empar Sáez

                                           COMETA

En un dia bonic i per les muntanyes de Melbourne,
una dona caminava per davant dels seus cabells.

Era oliosa fusta preciosa, suau per no trencar-se,

el vaivé li penjava de les sabates i ajudava

a dibuixar seguicis, com títols que s'obren per mengecar

el camp, delimitat per files madures de vestits,

una ala folrada que no podia alçar-la en absolut,

sols podria volar per si mateixa, lliure amb l'esperit.

Un regal esplèndid

de la vida i d'ella, raspallada de tota calma

i fora, les abstraccions insinuades de la boca,

no es veien, tampoc el que queia i el que quedava per viure.

Només el detall, aquell aiguamoll amb les línies d'aigua

i el seu caminar brillant en forma de cometa, davant del sol.

Les Murray, Poemes subhumans

Traducció de Víctor Batallé

Columna Edicions, 2000

***

                COMETE

Uphill in Melbourne on a beautiful day
a woman is walking ahead of her hair.
Like teak oiled soft to fracture and sway
it hung to her heels and seconded her
as a pencilled retinue, an unscrolling title
to ploughland, edged with ripe rows of dress,
a sheathed wing that couldn't fly her at all,
only itself, loosely, and her spirits.
A largesse
of life and self, brushed all calm and out,
its abstracted attempts on her mouth weren't seen,
nor its showering, its tenting. Just the detail
that swam in its flow-lines, glossing about—
as she paced on, comet-like, face to the sun.


Les Murray, Subhuman Redneck Poems (1996)