Fredes

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

2

A la nit assalten malsons atàvics els ulls de l'infant,
ombres prematures que han aflorat
en la soledat blanca del Maestrat,
la dels arbres ferits,
la de les pedres cansades de temps.

Estrenys ben fort la mà càlida i petita
per abrigar la nítida passió de la mirada
que veu nevar per primer colp.


Manel Rodríguez-Castelló, Passatge
Edicions del Buc, 2022

Reinventes el passatge

Locronan. Fotografia: Empar Sáez

Reinventes el passatge


Veus passar suaument 
pel cel de la tarda
la breu volada de coloms
contra un paisatge insignificant
d'antenes, finestres i teules,
el cel clar que emmarca aquest silenci
on escrius el gest d'una mirada
maldant per franquejar
els propis límits,
lluny d'aquell que sempre t'acompanya,
la seua veu gastada a cau d'orella
al fons tremolós d'una tarda.

I reinventes el passatge.
Qui va veure florir un colp
la nova primavera espera sempre. 


Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum
Pagès Edicions, 2005

Tard

Paestum. Fotografia: Empar Sáez

Tard


Se t'ha fet tard per guanyar esperances
i tard també per perdre
el do de la gratitud o certa confiança
en les petjades que t'han dut a trescar
amunt i avall aquestes vies.

La vida
para i despara taula cada dia,
et porta a pedalar pels carrers
contra la tramuntana
i a assaborir el vi fort
de les paraules.

Així mires el temps anar-se'n
de gaidó per la porta falsa de les hores
i et concentres en la pàgina en blanc
d'una absència.


Manel Rodríguez-Castelló, Estranyament
Edicions 62, 2013