La llum obliqua

Cividale del Friuli. Fotografia: Empar Sáez

LA LLUM OBLIQUA

La llum obliqua de la tarda

mor i crema

en el vidram

En les coses neixen fondes copes

per rebre-la,

i hi beuré.

En una aresta medito

suspesa entre les hores i un abisme.

La vibració de les coses creix.

Cada instant

en el seu secret murmuri és semblant

a un jardí que verdeja i floreix.

Sophia de Mello Breyner Andresen, Dia del mar

Traducció de Rosina Ballester

AdiA Edicions, 2022

**

A LUZ OBLÍQUA

A luz oblíqua da tarde 

Morre e arde 

Nas vidraças 

Nas coisas nascem fundas taças 

Para a receber, 

E ali eu vou beber. 

A um canto cismo 

Suspensa entre as horas e um abismo 

A vibração das coisas cresce. 

Cada instante 

No seu secreto murmurar é semelhante 

A um jardim que verdeja e que floresce.

Sophia de Mello Breyner Andresen, Dia do mar (1947)

Melcior

Trieste. Fotografia: Empar Sáez

I al trentè dia, a hora foscant, quan tots estaven asseguts al voltant de la taula on reposava la placa, Ken-Hur es va aixecar i va dir:

—La poesia no s’expressa amb evidències. El text que tenim davant nostre és un poema i per aquesta raó l’hem de considerar una metàfora que no es refereix al passat ni al present i al futur del món en què vivim, sinó al món interior del poeta, que és el món de la poesia sempre orientat a l’esdevenir i a l’esperança. Aquest text no parla de fets reals; només simbolitza l’esperit creador de l’humà.

Amer va prendre la paraula i va dir:

—Aquest text és un poema i per això es col·loca al marge d’allò viscut. El poema no fa referència a allò que és, sinó a allò que no és. La naturalesa és una capsa plena de coses d’on el poeta en treu una que no hi era.

Després el germà d'Amer es va aixecar i va dir:

—En un poema no hem de cercar el sentit perquè el poema és el sentit. Així doncs, el sentit d’una rosa és una rosa. Un poema és un just acord de paraules, un equilibri de síl·labes, un pes amb densitat, l’esplendor del llenguatge, un teixit compacte i sense esquinços que només parla d’ell mateix i, com un cercle, defineix el seu propi espai i no admet que res més hi pugui conviure. El poema no significa. El poema crea.


Sophia de Mello Breyner Andresen, fragment de "Melcior", dins: Contes exemplars

Traducció de Francesc Serra Lopes
Lleonard Muntaner Editor, 2018

Platja

Caorle. Fotografia: Empar Sáez

     

    Ara només feia olor de mar. Un perfum apassionat d'algues degotava dels arbres. No eren visibles ni Lluna ni estels. Ni els plàtans d'ombra. Només es veien parets blanques en la boira blanca. Tot estava immòbil i en espera. 

    Només se sentia la veu del mar, admirablement real, creant-se incessantment de bell nou.

    I semblava que els grans espais marítims, verds i violents, ens cridaven com si fossin el nostre destí.

Sophia de Mello Breyner Andresen, fragment de "Platja", dins: Contes exemplars

Traducció de Francesc Serra Lopes

Lleonard Muntaner Editor, 2018

Inscripció

Trieste. Fotografia: Empar Sáez

 Inscripció

Quan moriré tornaré per buscar

els instants que no vaig viure vora mar.

Sophia de Mello Breyner Andresen, Llibre sisè

Traducció de Jordi Sebastià

Edicions del buc, 2020

**

Inscriçao


Quando eu morrer voltarei para buscar
Os instantes que não vivi junto do mar.

Sophia de Mello Breyner Andresen, Livro Sexto (1962)

El flabiol

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 
EL FLABIOL


En un racó de la cambra l'ombra va tocar el seu flabiol
va ser aleshores que vaig recordar-me de cisternes i grumers
i de la lluentor mortal de la platja nua


duia l'anell de la nit posat solemnement
i la navegació del silenci va continuar el seu viatge antiquíssim



Sophia de Mello Breyner Andresen, Geografia (dins: Sophia de Mello Breyner Andresen. Quaderns de Versàlia, VII, 2017)

Pregària del matí de maig

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

 

PREGÀRIA DEL MATÍ DE MAIG

Senyor, doneu-me la innocència dels animals

per poder beure aquest matí

l'harmonia i la força de les coses naturals.

Esborreu la màscara buida i vana

de la humanitat,

esborreu la vanitat,

perquè em perdi i em dissolgui

en la perfecció del matí

i perquè el vent em torni

la part de mi que viu

vora el jardí que sols jo vaig tenir.

Sophia de Mello Breyner Andresen, Dia del mar

Traducció de Rosina Ballester

AdiA Edicions, 2022

**

Reza da Manhã de Maio


Senhor, dai-me a inocência dos animais
Para que eu possa beber nesta manhã
A harmonia e a força das coisas naturais.

Apagai a máscara vazia e vã
De humanidade,
Apagai a vaidade,
Para que eu me perca e me dissolva
Na perfeição da manhã
E para que o vento me devolva
A parte de mim que vive
​À beira dum jardim que só eu tive.

Sophia de Mello Breyner Andresen, Dia do mar (1947)

Poesia d'hivern

Gant. Fotografia: Empar Sáez

POESIA D'HIVERN

 III

Qui gosaria dir:

seda nacre rosa

perquè ningú no ha teixit amb les seves mans la seda — en dies llargs en fusos llarguers i amb dits fins i sedosos

i ningú no ha collit al marge del matí la rosa — lleu i pesat ganivet de dolçor

perquè el riu ja no és sagrat i per això ni tan sols és riu

i l'univers no brosta de les mans d'un déu del gest i de l'alè d'un déu de l'alegria i de la vehemència d'un déu

i l'home que pensa al marge del destí mira d'obtenir permís de residència a la caserna provisional dels sobrevivents 

Sophia de Mello Breyner Andersen, Geografia (dins: Sophia de Mello Breyner Andresen. Quaderns de Versàlia, VII, 2017)

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol

***


III


Quem ousaria dizer:


Seda nácar rosa


Porque ninguém teceu com suas mãos a seda - em longos dias em
compridos e com finos sedosos dedos


E ninguém colheu na margem da manhã a rosa - leve e pesada faca
de doçura


Pois o rio já não é sagrado e por issonem sequer é rio


E o universo não brota das mãos de um deus do gesto e do sopro de um
deus da alegria e da veemência de um deus


E o homem pensando à margem do destino procura arranjar licença
de residência na caserna provisória dos sobreviventes

Sophia de Mello Breyner Andersen, Geografia (1967)

Instant

Rodi Garganico. Fotografia. Empar Sáez

Instant

Deixeu-me net

L'aire de les cambres

I llis 

El blanc de les parets

Deixeu-me amb les coses

Fundades en el silenci

Sophia de Mello Breyner Andresen, Llibre sisè

Traducció de Jordi Sebastià

Edicions del Buc, 2020

***

Instante


Deixai-me limpo
O ar dos quartos
E liso
O branco das paredes

Deixai-me com as coisas
Fundadas no silêncio

Sophia de Mello Breyner Andresen, Livro Sexto