dissabte, 4 de novembre de 2017

Tindrem temps d'anar ben lluny

Reykjavík. Fotografia: Empar Saéz



Tindrem temps d'anar ben lluny
de travessar les cruïlles, els mars, els núvols
d'habitar aquest món que va entre els nostres passos
d'un infinit secret a l'altre, podrem escoltar
el bellugueig dels cossos a través de la sorra;
tindrem el temps
de dir-nos-ho tot i de deixar d'estar espantats
per les nostres tendreses, les nostres caigudes comunes;

podrem escriure-ho tot
del pas del vent damunt els nostres rostres
aquests murmuris de l'univers, aquests esclats d'immensitat;
tindrem temps de trobar
un metre quadrat de terra i de viure-hi
el que se'ns escapa?

encara no ho sé.


Hélène Dorion, Un rostre recolzat contra el món
Traducció de Carles Duarte
Pagès editors, 2003

dimecres, 1 de novembre de 2017

Plantaré el cos

Reykjavík. Fotografia: Empar Saéz


Plantaré el cos

 Plantaré el cos en una cala oscura.MONTSERRAT ABELLÓ


Plantaré el cos en una cala obscura,
sense onades ni vent que em seguin els flancs:
s'aturarà l'instant, retindré la paraula
al clos de les mans
mentre la nit s'adorm al ginestar
i cau sobre les pedres.
Retindré la paraula al meu mirall desert
per dir aquest no saber que esglaia
i desteixir-ne l'ombra.
Retindré la paraula entre els meus dits
perquè digui la llum que encén la vida.



Rosa Font, Em dic la veu
Llibres del Segle, 2017