 |
| Estaon. Fotografia: Empar Sáez |
Instauració del vent
III
Ales, èlitres! Avui el vent es torna
espai d'ingravidesa, negació del pes,
i en ell levita un màgic cerimonial encès:
fecunditat de núpcies d'alats de cap bicorne.
Músculs, nervis! Aquestes filigranes amb què s'orna,
efímer, l'esplendor de la ventada,
què són, sinó instrument amb què s'ajorna
la mort cada vegada?
Refraccions, claror que miralleja,
jocs d'òptica en cristalls inexistents,
miratges de columna —oh hàlits ascendents
per on s'eleva el pol·len i el seu destí tempteja!
I l'aire es torna sexe, i cadàver, i cobeja
insectes, pols i pol·len, ocells, restes de flor,
i m'engoleix i creix i, quan el cel venteja,
la tempestat sóc jo.
el temps, fora el mirall, ja no sabria com refer / cap enrere els moviments
que ens han portat fins al present...
Columna Edicions, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada