dilluns, 27 de febrer del 2012

Cantem-nos a l’orella

Mikonkiventie, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez


Cantem-nos a l’orella

Oh, la conversa! No la sents
com aire pur entre la set dels boscos
destinats a cremar? Quanta guspira
s’aixeca i giravolta!, les muntanyes
tremolen acostant-se, ja les bèsties
del foc són a l’aguait dintre les coves
ardents.

Vibració primera
de tota fulla, de tot branc, de tota
la terra entre tu i jo. Que ja l’abisme
ni els rius profunds no poden separar-nos.
Crit en el crit, cantem-nos a l’orella.

Joan Vinyoli, Realitats

dijous, 23 de febrer del 2012

cops

Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez




entre cops de paraules    i cops de paraules
la sagnant coltellada del silenci

empar

dilluns, 20 de febrer del 2012

La ciutat


Cardona. Fotografia: Empar Sáez


La ciutat

Plena de carrers per on he tombat
per no passar els indrets que em coneixien.
Plena de veus que m’han cridat pel nom.
Plena de cambres on he cobrat records.
Plena de finestres des d’on he vist créixer
les piles de sols i de pluges que se m'han fet anys.
Plena de dones que he seguit amb la vista.
Plena de nens que només sabran
coses que jo sé, i que no vull dir-los.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies

dimarts, 14 de febrer del 2012

cor

Porto Venere, Itàlia. Fotografia: Ferran D'Armengol


A Salvatore Quasimodo

Sento la veu lenta
d’aquest riu que em recorre
en secret,
se m’acreix subterrani,
descarna el foc perpetu
covat d’anades
i retorns.
I no me’n desprenc
d’aquest bategar
confús
que m’empeny al cor
esventrat de la nit.

Empar

divendres, 10 de febrer del 2012

Company del vent

Bratislava, Eslovàquia. Fotografia: Empar Sáez



Els gira-sols
ajunten els caps
quan davalla colpidora la pluja


L’abella
dubta
entre milers de flors de cirerer


Abbas Kiarostami, Compañero del viento

Traducció al castellà: Ahmad Taherí y Clara Janés
Traducció al català: Empar Sáez

dissabte, 4 de febrer del 2012

Traïció


Savonlinna, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez


L’alè capritxós de l’atzar entela
el vidre de la finestra i la llum
a ràfegues d’un matí de novembre.
En la fullaraca dolça del llit,
capsal grisós de pedra, endins l’osca
s’ajoca l’aranya entre fils de seda.
Pacient, enreda un instant del temps,
a l’amant penjat del pèndul, mentre ella,
impúdicament i lenta, se’l menja.

Empar


Els sis darrers versos van ser publicats el 14 de maig de 2010 en el concurs e-poemas de La Vanguardia.