diumenge, 29 de setembre del 2013

I aleshores ella

Quimper. Fotografia: Empar Sáez


I aleshores ella 

Amb farina i aigua treballava 
el seu cos. Amb farina i saliva 
concebia, inclinava, aprenia 
que amb farina i dues mans s'arriba 
al dúctil secret de la matèria. 
Amb farina i llavis treballava 
l'home fins a l'elasticitat 
insuportable de la tendresa. 
I aleshores lentament tastava 
el seu cos, el pa que era el seu cos, 
el pa que s'emmotllava tan bé 
 a les mans com la llum a la terra. 


Gemma Gorga, El desordre de les mans


dimarts, 24 de setembre del 2013

No era d'aigua

Vannes. Fotografia: Empar Sáez



No era d'aigua. 
La ferida m'ensenya 
que era de vidre 
i mur, impenetrable 
el mirall que em xuclava. 


Maria-Mercè Marçal, La germana, l'estrangera 


dissabte, 21 de setembre del 2013

En altre temps dansaven les donzelles

Ravello. Fotografia: Empar Sáez


VI 


En altre temps dansaven les donzelles de Creta 
amb llurs peus delicats ran de l'altar bellíssim 
totes igual: la tendra flor del sòl trepitjaven. 


Safo de Lesbos. Safo. Obra completa 
Traducció de Manuel Balasch


dimecres, 18 de setembre del 2013

Aquest enyor, al caire tallant d'un ganivet

Talamanca. Fotografia: Empar Sáez


Aquest enyor, al caire tallant d'un ganivet: 
No osca el temps, ni el rovell no l'escanya. 
L'esmolet passa cada matinada. 
La meva sang no sap altre camí. 


Maria-Mercè Marçal, La germana, l'estrangera 



diumenge, 8 de setembre del 2013

Al poeta

Nantes. Fotografia: Empar Sáez


Al poeta 

Poeta, no et basquegis per l'afecte del poble. 
Fugaç passa el renou de l'elogi esclatant; 
judicis farà el neci, riurà amb fredor la gent, 
però mantén-te ferm, tranquil i taciturn. 

Ets tsar: viu sol. Tu pots, vés-te'n pel camí lliure 
allà on et condueix la lliure intel·ligència, 
perfecciona els fruits d'idees estimades, 
no vulguis recompensa per les nobles proeses. 

Que hi pinten ells? Tu ets el teu més alt judici. 
Saps valorar millor que cap el teu treball. 
Que no n'estàs content, tu, l'exigent artista? 

Content? Doncs pots deixar que et blasmi la gentalla 
i que escupi a l'altar on flameja el teu foc, 
i que, com criatures, sacsegin el teu trípode. 

                                        (1830)
                                                                  Aleksandr S. Puixkin, Mentre visqui un sol poeta 
Versió al català de Jaume Creus

dimarts, 3 de setembre del 2013

Cordes en el món sense música

Dinan. Fotografia: Empar Sáez



Cordes en el món sense música -pluja inacabable caient 
      sobre el ranvespre de sostre metàl·lic. 
Viatjar. Qui ajusticia el llorer en el cadafal dels monuments? 
Una aranya fila dins el meu cor i el grill dels records canta 
      entre els meus cabells. 
Riure. Mossegar la llum en el tabernacle dels guarismes. 
Oh naufragi d'una paraula d'or en els voraços arenys! 
Enderroquem aquell sòrdid mur fabril 
a cops de pensaments marins, 
a cops de flautes verdes, 
a cops de vocals i bedolls...!


Agustí Bartra, Ecce Homo