Troian. Fotografia: Empar Sáez |
Tensions de la plenitud: fulguracions
3
En l'explosió de l'Univers vaig xiuxiuejar una estesa
de camins: fluctuacions sembrades amb llavors de
galàxies; allà van créixer i cremar les estrelles,
allà sorgiren els àtoms que et formen. En
l'explosió de les estrelles vaig deixar florir
una multitud de planetes que esperaven un
alè que els fes fecunds. En el seu esclat vaig
sembrar a l'atzar paraules que duguessin
algun dia fins a tu, tempteigs que anessin
ascendint cap a més refinament dels
sentits, cap a consciència i llibertat.
M'agradava pensar que tot això et
parlaria de mi, que em sentiries en
tu, que el vertigen de l'Univers,
la revolta contra el dolor, i el
neguit de la llibertat no
t'encegarien tant, que
sabries veure que tot
l'univers era en el
fons un mot
enamorat
que s'obria
pas fins a
tu
David Jou, Cant espiritual
Viena Edicions, 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada