Trieste. Fotografia: Empar Sáez |
La profecia
Quant fa que escrius?,
em pregunteu.
Escric des d'abans de ser.
Els òrgans es coïen lentament
al forn de la cova mística
i sense cos,
i sense cap,
i sense mans,
ja escrivia aquest poema
que ara us transcric.
Anna Gual, Les ocultacions
Edicions Proa, 2022
És genial, molt i molt ben trobat, perquè és exactament així. Jo vaig començar a escriure als trenta-sis, però duia tota la vida fent-ho sense saber-ho.
ResponEliminaBreu i contundent, amb una bona dosi de misteri.
ResponEliminaGràcies, Helena.