dijous, 27 de maig del 2021

Quan, tal com diu el meu amic de Varsòvia

Alcoi. Fotografia: Empar Sáez

 

Quan, tal com diu el meu amic de Varsòvia, em trobi enfront de Zeus (independentment de si moriré de mort natural o si m'enxamparà la sentència de la Història), més o menys això podré adduir per justificar-me. Molta gent ha consumit la seva vida col·leccionant segells de correus o monedes antigues, o conreant espècies rares de tulipes. Estic segur que, tot i que eren manies divertides i inútils, Zeus s'hi mostraria benèvol si van posar tota la seva passió en aquestes ocupacions. Li diré: «No és culpa meva que em fessis poeta i em donessis el do de veure simultàniament allò que passa a Nebraska i a Praga, als països bàltics i a les riberes de l'oceà Àrtic. Sentia que si no feia res amb aquest do, els meus versos serien per a mi insípids, i la fama em resultaria repugnant. Perdona'm.» I potser Zeus, que no va tractar d'idiotes els col·leccionistes de monedes antigues ni els conreadors de tulipes, em perdonarà.



Czeslaw Milosz, La ment captiva
Traducció de Guillem Calaforra
Publicacions de la Universitat de València, 2005.

dimecres, 26 de maig del 2021

Quan

Mura. Fotografia: Empar Sáez

 

Quan, oh, quan?
Quan la creació fou lliure de forma?
Oh, quan, fou lliure de destí? Oh, sí que ho fou
i lliure de somnis fou, no era vetlla ni son, 
tan sols fou un instant, un cant,
una veu única, inevocable, un crit somrient...
Una vegada fou l'infant;
una vegada fou la creació, una vegada serà,
miracle deslliurat de l'atzar.



Hermann Broch, La mort de Virgili. I
Traducció de Joan Fontcuberta
Edicions 62, 1989


dimarts, 25 de maig del 2021

Instant

Rodi Garganico. Fotografia. Empar Sáez


Instant


Deixeu-me net
L'aire de les cambres
I llis 
El blanc de les parets

Deixeu-me amb les coses
Fundades en el silenci


Sophia de Mello Breyner Andresen, Llibre sisè
Traducció de Jordi Sebastià
Edicions del Buc, 2020

***

Instante


Deixai-me limpo
O ar dos quartos
E liso
O branco das paredes

Deixai-me com as coisas
Fundadas no silêncio


Sophia de Mello Breyner Andresen, Livro Sexto


Lent

Igualada. Fotografia: Empar Sáez


                                             III

                                            Lent


Johannes Cernota interpreta un pliegue de tu vida
que tal vez ni recuerdas
estoy ardiendo y nadie tiene tanta piel sobre su cuerpo.
Pido más lentitud
un armónico que llegue a triturarme las pestañas
en el momento en que parte un tren y no te veo ya

más
despacio

el nudo que me ovilla la garganta tiene el color indescifrable
de una manta de cuadros que tejiste
y los cuarenta grados de inclinación de tu espíritu de niña de cinco años
sobre el fregadero.

Escucha esto y di si no son las flores del cerezo brotando
fíjate bien: tu bondad hace exactamente ese ruido.


Olga Novo, Los líquidos íntimos
Traducció: Olga Novo
Ediciones Cálamo, 2013

***

                                       III

                                     Lent


Johannes Cernota interpreta un pregue da túa vida
que tal vez nin recordas
estou ardendo e ninguén ten tanta pel sobre o seu corpo.
pido máis lentitude
un harmónico que chegue a triturarme as pestanas

máis
despacio

o nó que me ennobela toda a gorxa ten a cor indescifrable
dunha manta de cadros que teciches
e os corenta graos de inclinación do teu espírito de nena de cinco anos
sobre o fregadeiro.

Escoita isto e di se non son as flores da erdeira abrollando
fíxate ben: a túa bondade fai exactamente ese ruído.


Olga Novo, Os líquidos íntimos