He tapat...

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

 

HE TAPAT...

He tapat els ulls als arbres
amb un mocador verd
i els he dit que em trobin.

I els arbres m'han trobat tot seguit
amb una rialla de fulles.

He tapat els ulls als ocells
amb un mocador de núvols
i els he dit que em trobin.

I els ocells m'han trobat
amb una cançó.

He tapat els ulls a la tristor
amb un somriure
i l'endemà la tristor m'ha trobat
enmig d'un amor.

He tapat els ulls al sol
amb les meves nits
i li he dit que em trobi.

Ets allà, diu el sol,
darrere d'aquell temps,
prou d'amagar-te.

Prou d'amagar-te,
em diuen totes les coses
i tots els sentiments
a qui he intentat tapar
els ulls.


Marin Sorescu, Per entre els dies. Antologia poètica
Traducció de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli.
Lleonard Muntaner, 2013

***

AM LEGAT...

Am legat copacii la ochi 
Cu-o basma verde 
Şi le-am spus să mă găsească. 

Şi copacii m-au găsit imediat 
Cu un hohot de frunze. 

Am legat păsările la ochi 
Cu-o basma de nori 
Şi le-am spus să mă găsească. 

Şi păsările m-au găsit 
Cu un cântec. 

Am legat tristeţea la ochi 
Cu un zâmbet, 
Şi tristeţea m-a găsit a doua zi 
Într-o iubire. 

Am legat soarele la ochi 
Cu nopţile mele 
Şi i-am spus să mă găsească. 

Eşti acolo, a zis soarele, 
După timpul acela, 
Nu te mai ascunde. 

Nu te mai ascunde, 
Mi-au zis toate lucrurile 
Şi toate sentimentele 
Pe care am încercat să le leg 
La ochi.


Marin Sorescu, Poeme (1965)

Dos ulls té

Estaon. Fotografia: Empar Sáez

 

DOS ulls té

la vida

i no poden reconèixer

la felicitat,

té la boca,

i no pot empassar-se

el romanç

de verda follia.

Dues mans,

però no poden agafar-se

a les faldes de la nit.

Les mans tenien

vida,

vida

els ulls,

la boca,

i fins la incapacitat,

tan incapaç de viure,

que fins i tot li era impossible

mamar la vida,

matar la mort,

i encara més superar la humana condició.

Tere Irastortza Garmendia, Tema i variacions nocturnes, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024

**

BI begi zituen

bizitzak

eta ezin antzeman

zoriona,

ahoa

eta ezin trinkatu

eromen berdezko

erromantzea.

Bi esku

baina ezin eutsi

gauaren gonei!

Bizitza zuten

eskuek,

bizia

begiek,

ahoak

eta ezinak ere

ezin bizia,

baina ezinezkoa

bizitza edoskitzea,

heriotza akabatzea;

ezinezkoago

gizatasuna gainditzea.

Tere Irastortza Garmendia, Gaia eta gau-aldaketak (1983)

Clavos

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

 

Clavos:

Lo ajeno. Lo aprendido. Lo soñado.

En este cuerpo de repetición,

que inhala y no halla el aire.

En este cuerpo no nacido

aún, que se resiste.

Uno a uno,

encontraré el modo de arrancarlos.

Por decir que caí: que, por fin,

me tuve en pie frente a los miedos.

Sin sujeción, mi cuerpo entregado.

Para que todo sea salvado en la caída.

Esther Cànovas Molina

cooperar con lo inevitable. Imatges de Ignacio Llamas i textos d'Esther Cánovas Molina

Edita: Fundación Antonio Pérez. Diputación de Cuenca, 2024

Gresol de llum

 

Rivert. Fotografia: Empar Sáez

Gresol de llum—

a l'obrador del món

les mans són balbes.

*

Del brancam pengen

fulles escadusseres:

el vent les roba.

*

Crepuscle encès:

breu presagi de llum

que gesta albades.

*

Vetes de llum

regalimen del salze

quan mor la tarda.

*

Esplomissar 

la por que bat les ales

endins del cos.

*

Deixar de ser 

i ser en tots els ocells

que alcen el vol.

*

El nostre exili

és un ocell que vola

ànima endins.

Anna Enrich, Clepsidra

Edicions Documenta Balear, 2026

Consells a un poeta jove

Salàs de Pallars. Fotografia: Empar Sáez

Consells a un poeta jove


                            V

Com l'alosa que deixa anar el seu alt refilet al sol,
I algú diu «És un miracle», un altre «Això no és res»,
      i un tercer no es demana ni tan sols què coi és;
Obeeix el blau, defuig la xerrameca vora el teu niu de terra;
El blau i qui hi ha damunt del blau saben bé per què t'han cridat.

Margherita Guidacci, Neurosuite

Traducció de Marta Vilardaga i Josep Porcar

Salze Editorial, 2026

**

Consigli a un giovane poeta

                            V

Come allodola che lancia il suo trillo alto nel sole,

E uno dice «È un miracolo», un altro «Non è proprio nulla»,
      e un terzo non si domanda neppure cos’è;
Obbedisci all’azzurro, dimentico di chi ciancia presso il tuo nido di terra:
L’azzurro e chi è sopra l’azzurro sanno bene perché ti hanno chiamato.

Margherita Guidacci, Paglia e polvere (1961)

Primeres orenetes

 

Gramós. Fotografia: Empar Sáez

PRIMERES ORENETES

Us he sentit arribar,

oh primeres orenetes,

amb el vent d'abril,

sota un cel contrari al vostre humor.

No aneu, alegres dols,

a les meves estúpides ciutats:

per mirar-vos no tenen mans els cors.

Allunyant-me de mi en aquestes oliveres

feu florir els vostres crits de solitud.

Salvatore Toma, Primeres orenetes (1970) dins Inútil fugir, Antologia poètica

Traducció de Joan R. Lladós

Edicions Pont del Petroli, 2023

**

PRIME RONDINI

Vi ho udito arrivare,
o prime rondini,
nel vento d’aprile,
sotto un cielo contrario al vostro umore.
Non andate, allegri lutti,
alle mie stupide città:
per guardarvi non hanno mano i cuori.

Da me che m’allontano a questi ulivi
fiorite i vostri gridi di sperduto.

Salvatore Toma, Prime rondini (1970)

Identitat perduda

 

Salàs de Pallars. Fotografia: Empar Sáez

IDENTITAT PERDUDA


L'ombra de l'aigua
no és transparent.

Joan R. Lladós, Galàxies interiors. Poemes quàntics

Edicions Pont del Petroli, 2018

Com la xiqueta que en encetar camí

 

Martinet. Fotografia: Empar Sáez

Com la xiqueta que en encetar camí

s'omple de rocs la falda i les butxaques

i s'endinsa en el bosc i els va perdent

sense lliurar les batalles previstes

contra llops o gegants, ombres

va deixant un rastre

sembra

i ara li resta només dins del puny

crispat un còdol llis...

Maria-Mercè Marçal, Raó del cos, dins: Llengua abolida. Poesia completa 1973-1998. Edicions 62, 2017

Galeta umbilical

 

Martinet. Fotografia: Empar Sáez

Galeta umbilical

L'embaràs de la terra té molts cors

El paisatge concep   ben aventurat

l'herbei embrionari

la nervació de l'ànima

el batec de les pedres    umbilical

Jordi Ibáñez Torruella, Galetes de la sort

Tushita edicions, 2026

Damunt la casa del riure

 

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez

I

Damunt la casa del riure

Un ocell riu per sota les ales

El món és tan lleuger

Que ja no és al seu lloc

I tan alegre

Que res no li falta.

Paul Éluard, Paul Éluard. Quaderns de Versàlia, V

Poema de la sèrie "Les petits justes" del llibre Mourir de ne pas mourir (1924)

Traducció d'Arnau Pons

Papers de Versàlia, 2015

**

I

Sur la maison du rire
Un oiseau rit dans ses ailes.
Le monde est si léger
Qu’il n’est plus à sa place
Et si gai
Qu’il ne lui manque rien.

Paul Éluard, Mourir de ne pas mourir (1924)

Ars Poetica

 

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez

ARS POETICA

Homenatge a Teodor Llorente

I

He patit molts exilis i de moltes maneres.

     Només tenia ganes de tornar:

Amb les ganes tenia, també, una incerta por:

    la por d'aquell que torna.

II

Ha estat, de dia en dia, un brutal exercici:

    anar reconstruint, de dalt a baix,

paraula per paraula, tot un món, amb paraules

    com fang i pallús.

III

Escric els meus fragments. No puc fer un poema.

     Reconstruesc un poble, o bé un mosaic.

Amb un grapat de tests que he trobat, vaig refent

    un poble com un cànter.

Vicent Andrés Estellés (L'inventari clement de Gandia, 1971) dins Una tendresa oculta (poemes escollits)

Tres i Quatre Edicions, 2024

XX

 

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez

XX

Un oreig càlid

es mescla amb l'alè del poema

que la merla recita

             per ensenyar-te a respirar

a tu, poeta  —  amant no amat

             amb ulls de pluja.

Antoni Clapés, Mirall fred del cel

AdiA Edicions, 2024

Amor

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez

AMOR

I era dins la foscor. Era la foscor.

I un raig em va veure.

Rosada al seu rostre rialler

i jo era un asfòdel ressec.

Quina torbació en despertar la joventut,

com van riure els meus llavis amargs!

Com si em diguessin els seus ulls

que ja no era el nàufrag ni l'únic,

i em vaig inclinar amb tendresa,

jo que m'havia fet de pedra pel dolor.

Kostas Kariotakis, El dolor de l'home i de les coses

Traducció de Joan R. Lladós

Pont del Petroli, 2024

Eruga lenta, 2

 

Gósol. Fotografia: Empar Sáez

                  ERUGA LENTA, 2

plou i      s'han clivellat

les cireres.

Qualsevol metafísica       ara

és fruit                   tan sols

de la petulància.

Maria Josep Escrivà, L'alegria de l'oblit

Edicions 62, 2025

Me están dictando cosas

 

Llosa. Fotografia: Empar Sáez

86

Me están dictando cosas,

pero no desde otro mundo u otros seres,

sino, más humildemente, desde adentro.

Pero ¿quien está adentro,

además de estar yo?

¿o tal vez no estoy yo y he dejado mi lugar

para que otro me dicte?

Si esto es así,

no importa que el dictado

no lo comprenda nadie.

No importa ni siquiera

que lo comprenda yo.

Ser no es comprender.

Roberto Juarroz, Octava poesía vertical (dins Poesía vertical)

Ediciones Cátedra, 2012

Curtcircuits

 

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez

Curtcircuits


La vida consisteix, a grans trets, en la percepció d'una realitat incognoscible.
El poema, doncs, és una contradictio in terminis.

Però la lírica no equival al dret civil,

car les seves ones mostren un comportament 

anàrquic i febril:

marea refluent, ritme singular

o imprevisió, subtil, del mot.

Dir l'amor abans d'hora equival a sagnar la virtut de l'amant.

Enllà, entre les penínsules de llum, hi ha la noia que es banya

en les llengües punyents de la paraula.

El llenguatge és una manera d'ordenar el caos.

I el poema equival a reconèixer

que el seny és, sempre, lliscadís.

La idea és la submissió de la mirada al punt de fuga:

la profunditat de camp.

I la forma és la boirina

que converteix, il·lusòriament,

l'aparença en mesura.

La urbanitat expressa una convenció,

però la idea no sempre se sotmet

a l'ordenament social.

És llavors quan els murs s'enderroquen,

les portes grinyolen

i els codis vessen lletres fins al límit de la dissolució.

L'art no ha d'agradar-nos,

si agradar-nos vol dir reiterar les nostres conviccions.

Estranyament

Malestar  

Això és poesia

Alteritat

Esquinçament

El carrer ha d'emmirallar-se en l'art.
I viceversa.

No hi ha, però, cap traç unívoc

entre els dos termes de la proposició:

el poeta escombra el pati;

el pati és escombrat pel poeta.

La veritat és el convenciment de la pregunta,

l'alba en l'aigua d'una sínia.

Un borrall sense essència ni ésser:

tal vegada, com sostingué el de Röcken,

tan sols aparença o il·lusió.

Ara bé:

la veritat no pot enganyar-se, mai,

a si mateixa.

Allò que anomenem veritat

remet sempre a un subjecte.

En conseqüència,

cal fugir de l'ésser

que esborra, amb menyspreu, el qui l'és.

Qui iguala literatura amb guany és un assassí

en sèrie,

un lacai de la vulgaritat,

una hamburguesa al cor de la ignomínia.

La diferència no és la indiferència,

sinó la ment que bull.

Hi ha qui substitueix, inadvertidament,

la poesia religiosa

pel mite de la llengua.

S'ha confós de volum.

El pecat original consistí en la superació

de l'originalitat immòbil.

La còpia pirata de la vida va guanyar, així,

la patent de cors de la reproducció.

Afirmar que ja s'ha dit tot

és una manera, perillosa, de parlar.

El verb bíblic

resta encara sense conjugació,

ja que el principi etern s'ha demorat

per causes alienes a la direcció.

La feina del poeta és capturar

la fluència de les coses.

És a dir: reanimar.

O oferir els primers auxilis a una realitat atropellada.

En llegir hem d'estar en desacord amb nosaltres mateixos,

car el consens és la mort de la literatura.

El lliure canvi, aplicat al mot,

evita el risc eixorc del proteccionisme.

Ningú no pot deixar de pensar el món,

fins i tot en negar-lo.

El poema no és l'el·lipsi de la realitat, sinó la seva conclusió.

Però també el poema, al capdavall, és un artefacte il·lusori.

Pervertir la poesia

és posar-se la perruca de Lluís XIV

i exhibir-se, a colzades,

a la Galeria dels Miralls.

Les cortesanes van deixar de ser verges

quan el gran curtcircuit

va escampar, burlesc, la multiplicitat.

Formen part de l'innombrable sense deixar, mai, de parlar.

Una sola paraula és més innocent que una frase.

I una frase més volàtil que un paràgraf.

El llenguatge, per agregació,

comporta la responsabilitat del dir.

Som bèsties lingüístiques.

Aquesta és la presó i la llibertat.

Els poetes som els kamikazes

de la definició.

Lluís Calvo, Al ras

Perifèric Edicions, 2007

Verd

Farrera. Fotografia: Empar Sáez

 
VERD


Aquesta mirada no és la meva.


Els meus ulls viuen a quilòmetres,
observant en silenci
la remor d'unes herbes.

Anna Gual, L'èsser solar
Lleonard Muntaner Editor, 2013

[56]

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

[56] [Sense títol]


Humitat de la terra
Vapor de la terra
Dolça calidesa terrestre
Que puja formant flocs
A l'art dels núvols
Levitant visibles en el seu allunyament.

Calidesa del cor
Valiment del cor
Emoció que respira fervorosament
Sospir lleu
Com el vapor dels núvols
Commoció en una audible tremolor.


Hannah Arendt, Poemes
Traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer
Edicions del Buc, 2018

Palpable

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

PALPABLE

El dia és neutre,

el meu jo no té ressò.

Em rento, em pentino,

em depilo, em raspallo les dents,

em miro al mirall, m'obro

els porus, m'exfolio la cara,

em trec el bigoti, em tallo les ungles,

em recullo els cabells, m'arreglo 

les celles, em poso desodorant

i m'hidrato la pell.

I què si visc

a l'interior d'un cos-carcassa.

I què si l'única fe

que tinc

són aquestes sis parets de carn.

Anna Gual, Implosions

La Breu Edicions, 2008

 

La suite del martell II

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

LA SUITE DEL MARTELL II:

HISTÒRIA SECRETA DELS NOSTRES JARDINS

L'arbre agafa la destral

i es talla l'enyor que li supura

de les branques.

Comença a caminar

per les esquerdades entranyes

de la llum.

Anna Gual, Símbol 47

LaBreu Edicions, 2015