 | |||
| Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez |
entre cops de paraules i cops de paraules
la sagnant coltellada del silenci
empar
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estònia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estònia. Mostrar tots els missatges
dijous, 23 de febrer del 2012
dilluns, 23 de gener del 2012
No parlis
 |
| Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez |
Per l'espiell de la porta
les paraules d'un desert
síl·laba a síl·laba s'escolen
pssst, calla...
escolta el silenci com canta
traspassa la reixa i el cadenat
i no es detura al llindar
pssst, vine...
endinsa't en el meu paisatge
que el teu esguard trenqui
la nuesa en el pòrtic de la nit
pssst, mira...
per l'escletxa dels porticons
sospiren les frontisses i breguen
els batents ventejats d'amor.
Empar
dimarts, 17 de gener del 2012
Armènia
 |
| Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez |
Estimo aquest poble que viu a contrapèl,
que compta cada any com un segle,
que infanta, que dorm i que crida,
retort i collat a la terra.
Amb l’orella a cau de frontera
reculls cada so, sense tria,
tot és ocre, ocre i més ocre,
en l’erma vessant maleïda.
Octubre de 1930
Óssip Mandelstam, Armènia en prosa i vers
(Traducció: Helena Vidal)
diumenge, 4 de desembre del 2011
Serè
 |
| Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez |
Serè
Bosc de Courton, juliol de 1918
Després de tanta
boira
una
a una
es revelen
les estrelles
Respiro
el fresc
que em deixa
el color del cel
Em reconec
imatge
passatgera
Presa en un gir
immortal.
Giuseppe Ungaretti, “La alegria” Traducció al castellà: Carlos Vitale.
(Traducció al català: Empar Sáez)
***
Sereno
Bosco di Coupon, Luglio 1918
Dopo tanta
nebbia
a una
a una
si svelano
le stelle
Respiro
il fresco
che mi lascia
il colore del cielo
Mi riconosco
immagine
passeggera
Presa in un giro
immortale
Giuseppe Ungaretti
dimarts, 29 de novembre del 2011
ANNO DOMINI MCMXLVII
 |
| Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez |
ANNO DOMINI MCMXLVII
Heu acabat de batre els tambors
tocant a morts en tots els horitzons
rere els taüts a frec de les banderes;
de restituir ferides i llàgrimes de pietat
en les ruïnes desfetes, ruïna sobre ruïna.
I ja ningú crida: “Déu meu,
per què m’has abandonat?”. I ja no flueix llet
ni sang del pit cosit a trets. I ara
que heu amagat els canons entre magnòlies,
doneu-nos un dia sense armes sobre l’herba,
amb la remor de l’aigua en moviment,
de fulles de canya fresques entre els cabells
mentre abracem la dona que ens estima.
Que no soni de cop a mitjanit
l’hora del toc de queda. Un dia, només
un dia per a nosaltres, senyors de la terra,
abans no redobli altre cop l’aire i el ferro
i una estrella no ens cremi al mig del front.
Salvatore Quasimodo, “La vida no és somni” a “Obra poètica”
(Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escoffet)
ANNO DOMINI MCMXLVII
Avete finito di battere i tamburi
a cadenza di morte su tutti gli orizzonti
dietro le bare strette alle bandiere,
di rendere piaghe e lacrime a pietà
nelle città distrutte, rovina su rovina.
E più nessuno grida: «Mio Dio,
perché m'hai lasciato?» E non scorre più latte
né sangue dal petto forato. E ora
che avete nascosto i cannoni fra le magnolie,
lasciateci un giorno senz'armi sopra l'erba
al rumore dell'acqua in movimento,
delle foglie di canna fresche tra i capelli,
mentre abbracciamo la donna che ci ama.
Che non suoni di colpo avanti notte
l'ora del coprifuoco. Un giorno, un solo
giorno per noi, padroni della terra,
prima che rulli ancora l'aria e il ferro
e una scheggia ci bruci in piena fronte.
Salvatore Quasimodo
dimecres, 5 d’octubre del 2011
La millor manera tot i dormir...
 |
| Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez |
La millor manera tot i dormir...
La millor manera és, tot i dormir,
de despertar-se i d’estar dret com un mort.
Per què l’home es torna un home?
Voles obliquament tot i continuar dret,
el riu entre els arbres,
uns quants turons
negrosos i més
sense un lleu record,
amb les ombres que el sol posa en la teva forma,
esdevens un enigma.
No et vulguis tornar home, un home.
Per què, solitari, en el matí calorós d’octubre,
fas funcionar més i més el cervell?
Oh, home, per què
no pots tornar-te carbó de pedra, carbó d’alzina?
Ryôji Asabuki, Poesia japonesa contemporània (Traducció de Felícia Fuster i Naoyuki Sawada)
Edicions Proa, 1988
Subscriure's a:
Missatges (Atom)