Conec un home

Riudecanyes (Baix Camp). Fotografia: Empar Sáez

CONEC UN HOME

Conec un home

que va fotografiar el paisatge que veia

des de la finestra d'una habitació on havia estimat,

i no pas la cara de qui va estimar.

Iehuda Amikhai, Poemes de cos i d'ànima

Traducció de Manuel Forcano

Adesiara Editorial, 2018

No tinc res a dir

Púbol. Fotografia: Empar Sáez

 

NO TINC RES A DIR

No tinc res a dir sobre la guerra,

no tinc res a afegir, em fa vergonya.

Als coneixements que he assimilat al llarg de la meva vida

renuncio ara, com un desert que ha renunciat a l'aigua.

Oblido noms que mai no hauria pensat

que oblidaria.

I a causa de la guerra torno a dir

en nom de la dolçor última i simple:

el sol gira al voltant de la terra, sí,

la terra és plana com un tauló perdut i surant, sí,

hi ha Déu al cel, sí.

Iehuda Amikhai, Poemes de cos i d'ànima

Traducció de Manuel Forcano

Adesiara Editorial, 2018

Poemes a la platja de Cesarea

Pont l'Abbé . Fotografia: Empar Sáez

Poemes a la platja de Cesarea

III

Nedant vaig allunyar-me, sol,
més enllà de l'escullera, i de sobte
vaig aturar-me com vaixells
que paren al bell mig del mar
sense que els passatgers sorpresos
sàpiguen per què.
No és que estigués cansat. La mar
estava en calma i jo encara tenia forces.
Va ser veure'm mancat de raons per tornar.
Per què tornar a la platja?
Se la veia groga i grisa, no com la terra
que era, sinó com un horitzó,
com el de ponent, marcant amb un traç fi 
l'inici de moltes més distàncies.
Per què tornar?
Després se m'engegà de nou
com un motor que fa trémer el vaixell.
Era l'oblit que funcionava:
un motor molt més potent del que la meva vida
necessita, més gran que el meu cos
i molt més extens que tots els meus records,
un motor que em duu més enllà de la mort,
lluny.

Iehuda Amikhai, Queda't amb mi (Columna edicions, 1985)
Traducció: Manuel Forcano