dimarts, 27 de novembre del 2012

Herba de cec

La Guingueta d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez


Herba de cec 

A Poussin, el normand, 
li demanaren el regal més bell 
del món antic 
per a un museu de Roma. 
No hi va perdre ni una hora. 
Trià una grapada de terra. 
Aquella matèria estranya, 
aquella massa d’ombres 
que tova amb l’alba. 
Una grapada de terra, 
una crosta de sang, 
una ànima pútrida 
salada 
amb la pols de marbre de les estàtues. 
Una grapada de terra, 
un caliu d’hiverns, 
un món antic que somnia 
l’elevació de l’ortiga, 
de l’herba de cec, 
dins el motllo d’una mà.


Manuel Rivas, La desaparició de la neu. 
Traducció: Biel Mesquida 

dimecres, 21 de novembre del 2012

Secada

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez



Secada 

Aquest és un any de penúries. 
La tardor no ens ha promès res 
ni hem esperat els missatgers. 
La secada és així: una terra que pateix 
i un cel auri. 
Que el meu cos sigui el meu temple. 

Has d’arribar al pa de la meva ànima 
per a conèixer-te. No tinc límits 
si així ho desitjo: 
amb una espiga eixamplo el camp 
i engrandeixo aquest espai com una tórtora. 
Que el meu cos sigui la meva pàtria

La secada escodrinya el riu 
i contempla les palmeres, 
però no percep el meu pou profund. 
Per a tu, no tinc límits... 
A la tardor el cel és veritable. 
Imagina, encara que sigui tan sols una vegada, que ets una 
                                                   [dona 
i veuràs el que jo veig. 
El meu cos és el meu mestre. 


Mahmud Darwish, El llit d’una estranya 
Traducció: Empar Sáez (a partir de la traducció al castellà de Maria Luisa Prieto) 

diumenge, 18 de novembre del 2012

L'enamorament II

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez


L’enamorament II 

quin nom portes ocult en el teu pit 
perquè hi reconegui els portals de casa meva? 

quina llum viu en el teu iris 
perquè hi reconegui els colors de la meva ànima? 

quins contorns saben els teus dits 
perquè hi reconegui els amagatalls del meu cos? 

quina memòria habita en la teva veu 
perquè hi reconegui la música d’altres eres? 


Eugénia de Vasconcellos, La casa de la compassió 
Traducció: Carles Duarte i Mireia Vidal-Conte 


 ***


O enamoramento II 

que nome trazes oculto no teu peito 
para que nele reconheça os portões da minha casa? 

que luz vive na tua íris 
para que nela reconheça os sóis da minha alma? 

que contornos sabem os teus dedos 
para que neles reconheça os recônditos do meu corpo? 

que memória habita na tua voz 
para que nela reconheça a música de outras eras? 


Eugénia de Vasconcellos, A casa da compaixão 

divendres, 16 de novembre del 2012

La bellesa dels rostres no pesa sobre la terra

Viella. Fotografia: Empar Sáez


cantussejo un tros de música dins el cap 
el fred travessa la tela del meu abric 
al rellotge hi ha una gran agulla negra 
les persianes estan baixades, la memòria sembla irreal 
un país anònim crema sens treva en algun lloc 
l’aire ens somia, l’aire ens omple 
el sentiment d’estimar es confon amb la mort 
     enlluernada 
que puc veure 


François Charron, Poetes quebequesos 
Traducció: Anna Montero 


***


je fredonne un morceau de musique dans ma tête 
le froid transperce l’étoffe de mon manteau 
au cadran il y a une grande aiguille noire 
les stores sont baissés, la mémoire semble irréelle 
un pays anonyme brûle sans cesse quelque part 
l’air nous rêve, l’air nous comble 
le sentiment d’aimer se confond à la mort 
      éblouie 
que je peux voir  


François Charron, La béauté des visages ne pèse pas sur la terre 


diumenge, 11 de novembre del 2012

Alço el vol

Porvoo. Fotografia: Empar Sáez

 Alço el vol 

alço el vol 
perquè les lletres es formin 
són les idees 
que travessen l’espai
 i el text gira 
desplegat i estrident 
és el carrer encantat
dels miralls i de les suites 
és l’esguard dels jocs 
sota la passió de les hores 
és també el silenci 
a vegades perseguit en tots 
és sovint l’esmicolament 
també sovint el deliri 
però és sempre aquesta veu 
sempre aquests accents 
sempre aquests signes 
aquests petits objectes de desig 

Claude Beausoleil, Poetes quebequesos 
Traducció: Anna Montero 


***


Je m’envole 

je m’envole 
pour que les lettres se forment 
ce sont les idées 
qui traversent l’espace 
et le texte se retourne 
déployé et strident 
c’est la rue enchantée 
des miroirs et des suites 
c’est le regard des jeux 
sous la passion des heures 
c’est aussi le silence 
parfois traqué en tous 
c’est souvent l’effritement 
encore soudain le délire 
mais c’est toujours cette voix 
toujours ces accents 
toujours ces signes 
ces petits objets du désir 

Claude Beausoleil, Dans la matière rêvant comme d’une émeute

dimecres, 7 de novembre del 2012

Costums

Porvoo, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez



Costums 

els mitjans bells que posem 
per esquivar la mort 
sense negligir 
la desorientació violeta dels nostres ulls 
d’encetar la conversa i de moure 
el cap en dreceres concertades 
síntesi de trajecte 
estic físicament habituada a l’existència


Nicole Brossard, Poetes quebequesos 
Traducció: Anna Montero
Edicions Proa, 2001


***

Mœurs 
 
les moyens beaux que nous prenons 
pour contourner la mort 
ne négligeant pas 
le dépaysement violet de nos yeux 
de lier conversation et de bouger 
la tête en des raccourcis concertés 
synthèse de parcours 
je suis physiquement habituée à l’existence


 Nicole Brossard, Installations


diumenge, 4 de novembre del 2012

Esdevé límpid

Capri. Fotografia: Empar Sáez


Esdevé límpid 

esdevé límpid com una font 
escola’t segons el pendent 
vagi on vagi 
la mort mateixa és passatge 
i la pura pèrdua canta 
en l’oblit d’ella mateixa 

la pura pèrdua mai no ressegueix la crispació de l’ombra 
s’aviva i resplendeix en el rapte solar


Paul Chamberland, Poetes quebequesos. 
Traducció: Anna Montero 


*** 


Deviens limpide 

deviens limpide comme une source 
coule selon la pente 
où qu’elle aille 
la mort même est passage 
et la pure perte chante 
dans l’oubli d’elle-même 

la pure perte jamais n’épouse la crispation de l’ombre 
elle s’avive et resplendit dans le rapt solaire
 

Paul Chamberland, Phoenix intégral