Una suite d'aparicions

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

Una suite d'aparicions

                                                     per a Octavio i Marie Jo Paz

                                       III 

Com s'ofereix i es diposita, igual que el vent

A l'orella, que de primer sent el brunzit solament, el primer

Suggeriment del que vindrà, com creix fora de si,

Fora del brunzit, perquè si no moriria

Al cementiri del so sense ser conegut, i aleshores

No passaria res per dies o setmanes fins que alguna cosa semblant

Tornés, un so anunciant-se com a teu, una veu

Que és la teva, ajupint-se sota el pes del desig,

Mudant de sobte el teu llenguatge en un camp que es desplega

I mentrestant el brunzit pot encara ser detectat, el brunzit

Original d'abans que fos teu, i tu jeus i el sents,

Sorprès del fet que el que dius és el que volies dir,

I penses que potser no ets qui et pensaves, que d'ara endavant

Qualsevol idea de tu mateix ha d'incloure un cos que rodeja una cançó.

Mark Strand, Rufaga d'un (Traducció de Joan Todó)

Godall Edicions, 2016

***

A Suite of Appearances

                                                         for Octavio i Marie Jo Paz

                                          III 

How it comes forward, and deposits itself like wind

In the ear which hears only the humming at first, the first

Suggestion of what is to come, how it grows out of itself,

Out of the humming because if it didn't it would die

In the graveyard of sound without being known, and then

Nothing would happen for days or weeks until something like it

Came back, a sound announcing itself as your own, a voice

That is yours, bending under the weight of desire,

Suddenly turning your language into a field unfolding

And all the while the humming can still be detected, the original

Humming before it was yours, and you lie back and hear it,

Surprised that what you are saying was something you meant,

And you think that perhaps you are not who you thought, that henceforth

Any idea of yourself must include a body surrounding a song.

Mark Strand, Blizzard of one, 1998 

Poemes d'aire

Àrreu. Fotografia: Empar Sáez

Poemes d’aire 

Els poemes d’aire moren lentament; 

massa lleugers per a la pàgina, massa pàl·lids i llunyans; 

els que anomenem La Lluna, Els Estels, El Sol, 

s’afonen en el mar o llisquen darrera els arbres de frescor 

en el llindar del camp. La tomba de la llum és pertot. 

Un dia d’estiu o una nit d’hivern els poemes s’acabaran. 

Ningú no plorarà, ningú no contemplarà el cel. 

Un boira densa omplirà les valls, 

una obscuritat indeleble plourà damunt les muntanyes, 

i no res, ni tan sols un ocell, cantarà. 

Mark Strand, The late hour 

Traducció: Empar Sáez 

 ***

Poems of air

The poems of air are slowly dying; 

too light for the page, too faint, too far away, 

the ones we’ve called The Moon, The Stars, The Sun, 

sink into the sea or slid behind the cooling trees 

at the field’s edge. The grave of light is everywhere. 

Some summer day or winter night the poems will cease. 

No one will weep, no one will look at the sky. 

A heavy mist will fill the valleys, 

an indelible dark will rain on the hills, 

and nothing, not a single bird, will sing. 

Mark Strand, The late hour 

El vestit

Alòs d'Isil. Fotografia: Empar Sáez

El vestit

Ajeu-te al turó resplendent

amb la mà de la lluna al rostre,

la teva carn fonda en els plecs del vestit blanc,

i no sentiràs cap talp abrandat

estenent l’abast de la seva foscor,

o el mussol mentre endreça la nit,

 que és la seva saviesa, o el poema

omplint el teu coixí amb les seves plomes blaves.

Però si abandones el vestit i entres en l’ombra

el talp et trobarà, i el mussol, i el poema,

i cauràs en una altra foscor, en què et descobriràs

fent-la i refent-la fins que sigui perfecta.

Mark Strand, Darker

Traducció: Empar Sáez

***

The dress

Lie down on the bright hill

with the moon's hand on your cheek,

your flesh deep in the white folds of your dress,

and you will not hear the passionate mole

extending the length of his darkness,

or the owl arranging all of the night,

which is his wisdom, or the poem

filling your pillow with its blue feathers.

But if you step out of your dress and move into the shade,

the mole will find you, so will the owl, and so will the poem,

and you will fall into another darkness, one you will find

yourself making and remaking until it is perfect.

Mark Strand, Darker