dimarts, 15 d’abril del 2014

Quan tot ha desaparegut

Alcoi. Fotografia: Empar Sáez


Quan tot ha desaparegut, 
la llum i la seva absència s'han 
equivalgut, sí i no 
fosos amb el silenci 
interior, exterior, 
definitius, majors, 
així i tot ha faltat 
oblidar-ho tot. Però, 
sobretot, 
mai més ni recordar-se 
que ho ha oblidat. 

Ronald Polito, Terminal 
Traducció de Josep Domènech Ponsatí 


*** 

Quando tudo desapareceu, 
a luz e sua ausência se 
equivaleram, sim e não 
fundidos ao silêncio 
interior, exterior, 
definitivos, maiores, 
ainda assim ficou 
faltando esquecer 
tudo. Mas, 
sobretudo, 
nunca mais nem se lembrar
que esqueceu. 

Ronald Polito, Terminal

diumenge, 13 d’abril del 2014

Adam

Alcoi. Fotografia: Empar Sáez




ADAM


Hi ha la mà que l'escriu
i la lletra que és blava.
Hi ha un home dempeus
i una llum que endevina
calenta i esclava
nerviosos els traços.
Hi ha l'hora que es dol
llambrejant somniosa
pel foli ple d'algues.
Hi ha munts de gargots
i un silenci que escampa
llavor pura i sembra
la veu com una ombra
compacta que diu:

  Jo no faig el poema.
El poema em fa a mi. 


Ponç Pons, Desert encès