les hores s'eleven despullant-se de les estrelles

Fredes. Fotografia: Empar Sáez

IX 

les hores s'eleven despullant-se de les estrelles i és 
l'alba 
en el carrer del cel avança la llum tot escampant poemes 

a la terra s'apaga 
una bugia        la ciutat 
es desvetlla 
amb una cançó a la 
boca i la mort als ulls 

i és l'alba 
el món 
surt a matar somnis... 

veig el carrer on homes 
forts excaven pa 
i veig els rostres brutals de la 
gent satisfeta repugnant desesperada cruel feliç

i és de dia, 

en el mirall 
veig un home 
fràgil 
que somia 
somnis 
somnis en el mirall 

i és 
el capvespre    a la terra

una espelma s'encén 
i és fosc. 
la gent és a casa seva 
l'home fràgil és al llit 
la ciutat 

dorm amb la mort a la boca i una cançó als ulls 
les hores descendeixen, 
vestint-se d'estrelles... 
al carrer del cel avança la nit tot escampant poemes 


e. e. cummnings, (a)poemes antologia poètica
Traducció: Alfred Sargantal

El gall editor, 2007


*** 

IX 

the hours rise up putting off stars and it is 
dawn 
into the street of the sky light walks scattering poems 

on earth a candle is 
extinguished       the city 
wakes 
with a song upon her 
mouth having death in her eyes 

and it is dawn 
the world 
goes forth to murder dreams… 

i see in the street where strong 
men are digging bread 
and i see the brutal faces of 
people contented hideous hopeless cruel happy 

and it is day, 

in the mirror 
i see a frail 
man 
dreaming 
dreams 
dreams in the mirror 

and it 
is dusk       on earth 

a candle is lighted 
and it is dark. 
the people are in their houses 
the frail man is in his bed 
the city 

sleeps with death upon her mouth having a song in her eyes 
the hours descend, 
putting on stars… 
in the street of the sky night walks scattering poems


e. e. cummings, Tulips & Chimneys

el teu retorn serà el meu retorn

Sorpe. Fotografia: Empar Sáez

el teu retorn serà el meu retorn– 

els meus jos t’acompanyen, només jo em quedo; 
una espectral efígie fantasma d’aparença 

(un quasi algú que sempre és no-ningú) 

un ningú que, fins al seu o al teu retorn, 
passa l’eternitat de la seva solitud 
somiant que els ulls d’ells s’han obert al teu matí 

sentint que les seves estrelles han sortit a travès dels teus cels: 

així, en quant misericordiós nom de l’amor, no trigueu 
més del que jo generós puc acabar de suportar 
l’absència d’aquest moment en què un foraster 
pren en braços la meva pròpia vida que és teva 

–quan tots els temors esperances creences dubtes desapareixen. 
Pertot arreu i la perfecta integritat de la joia som 


e. e. cummings, (a) poemes   antologia poètica 
Traducció: Alfred Sargantal 


 ***


your homecoming will be my homecoming– 

my selves go with you,only i remain; 
a shadow phantom effigy or seeming 

(an almost someone always who’s noone) 

a noone who,till their and your returning, 
spends the forever of his loneliness 
dreaming their eyes have opened to your morning 

feeling their stars have risen through your skies: 

so,in how merciful love’s own name,linger 
no more than selfless i can quite endure 
the absence of that moment when a stranger 
takes in his arms my very lifes who’s your 

-when all fears hopes beliefs doubts disappear. 
Everywhere and joy’s perfect wholeness we’re


e. e. Cummings, 73 poems