dimecres, 30 de març del 2022

Oblit


Venècia. Fotografia: Empar Sáez


OBLIT
Allá, allá lejos;
Donde habite el olvido.

Luis CERNUDA 

L'arbre escolta pels seus ulls innombrables
La rosada acarona pel seu contacte humit
Em torc els llavis amb anemones i lliris
El foc lluita amb el líquid i el venç
Mortal visc dins la llum l'aire el temps
En la respiració es conjuguen verb i veu
La substància de l'inexistent m'alimenta
No ho veus? La cendra s'ha fet cristall
Ho pots ben creure perquè és impossible



Biel Mesquida, Carpe Momentum
Cafè Central / Eumo Editorial, 2021

dissabte, 26 de març del 2022

Escolt el blues

Burano. Fotografia: Empar Sáez


Escolt el blues de la solpostada.
Les seves notes són orfebreria.
Són efluvis, ecos llunyans
i amorosos dels pares.
¿Qualcú condescendent, qualque música
els deu agombolar mentre caminen
a les palpentes pels deserts de no-res?


Antoni Vidal Ferrando, Si entra boira no tendré on anar
Edicions Proa, 2022

dissabte, 19 de març del 2022

L'àngel de les mans


Murano. Fotografia: Empar Sáez

L'àngel de les mans


Una finestra oberta al bosc, una renglera d'ametllers, una duella, un radiolari. Camp a través, un llapis de presències, uns ulls color de vent, un apilament de pedres sense cara, unes fulles odoroses, un esborrany fet amb grafit i al fons un llarg pinar, l'espatlla de la muntanya, un cel rogenc, un cel en flames.   
Et mires dins l'espill i saps que ets tu, després mires el meu rostre i somrius, però tot d'una et gires cap a mi per comprovar que hi sóc.
Espontànies, les mans, l'àngel de les mans, el seu bellugueig, la primera dansa, un gest d'albat que, agafant-se al buit, no sap que atrapa l'existència. 


Ricard Martínez Pinyol, La inspiració i el cadàver
Editorial Moll, 2010

dilluns, 7 de març del 2022

Com entre l'esperit i el cos

Venècia. Fotografia: Empar Sáez


Com entre l'esperit i el cos


Com entre l'esperit i el cos
entre el sentit i la paraula que l'oculta
hi ha una gran confusió,
com si es tractés d'un sol miracle
inseparable,
quan el miracle és la separació mateixa,
l'instant en què la carn de la paraula cau
dels ossos blancs i secs
del sentit,
i descobrim
que l'ànima sempre ens ha unit
molt més que la sang.


Ana Blandiana, Variacions sobre un tema donat
Traducció de Corina Oproae
Cafè Central & Eumo Editorial, 2021

***


Ca între spirit şi trup


Ca între spirit şi trup
Între sens şi cuvântul care-l ascunde
E o mare confuzie,
Ca şi când ar fi un singur miracol
De nedespărţit,
Când miracolul e chiar despărţirea,
Clipa când carnea cuvântului cade
De pe oasele albe, uscate
Ale înţelesului,
Şi descoperim
Că întotdeauna sufletul ne-a legat
Mai mult decât sângele.


Ana Blandiana, Variaţiuni pe o temă dată (2018)


divendres, 4 de març del 2022

La poesia

Venècia. Fotografia: Empar Sáez


LA POESIA


Si us l’hagués d’explicar amb plena comparança,
diria que és, com si, de sobte, no esperant-ho.
us trobàsseu enduts al fons clement i simple
de l’acte de l’amor, quan un fruit us traspassa,
i els ulls se us desentelen, i la llum sona a trossos,
i us sentiu les mans breus i carregades d’obra
i en la llengua un adàmic pregust d’algunes salvatges,
i visiten el crit plomes i alevosies,
i enmig de la memòria una font es concentra,
i us coronen campanes, i hi ha un saber d’orígens
tàcit en vostres gestos, en els camins que hi porten...


Joan Fuster, Terra en la boca (1953), dins: Set llibres de versos
Edicions Tres i Quatre, 1987