Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anne Sexton. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anne Sexton. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de juliol del 2011

Joves

Pignone, Itàlia. Fotografia: Empar Sáez

Joves

Fa milers de portes
quan era una criatura solitària
en una gran casa amb quatre
garatges i era a l’estiu,
tal com puc recordar-ho,
jeia sobre la gespa a la nit,
amb el trèvol marcint-se sota meu,
les sàvies estrelles acotxant-me,
la finestra de la meva mare, un forat
que abocava aire groc i calent,
la finestra del meu pare, mig tancada,
un ull per on passen els adormits,
i el trespol de la casa
era llis i blanc com cera
i probablement un milió de fulles
navegaven damunt les seves estranyes tiges
mentre els grills xiuxiuejaven plegats
i jo, en el meu cos nou de trinca,
que encara no era el d’una dona,
feia les meves preguntes a les estrelles
i pensava que Déu realment podia veure
la calor i la llum pintada,
colzes, genolls, somnis, bona nit.


Young

A thousand doors ago
when I was a lonely kid
in a big house with four
garages and it was summer
as long as I could remember,
I lay on the lawn at night,
clover wrinkling under me,
the wise stars bedding over me,
my mother's window a funnel
of yellow heat running out,
my father's window, half shut,
an eye where sleepers pass,
and the boards of the house
were smooth and white as wax
and probably a million leaves
sailed on their strange stalks
as the crickets ticked together
and I, in my brand new body,
which was not a woman's yet,
told the stars my questions
and thought God could really see
the heat and the painted light,
elbows, knees, dreams, goodnight.

Anne Sexton, Com ella. Poemes escollits (1960-1965)
Traducció: Montserrat Abelló